Llibres

Mirador

Una segona oportunitat

Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) és considerat una de les figures literàries més rellevants d’Irlanda i de tot l’àmbit anglosaxó. Ha escrit novel·la, narrativa breu, assaig, teatre i crítica literària. Acumula uns quants premis per títols com ara Brooklyn, Mares i fills, El mag, Nora Webster i, entre molts d’altres, Un llarg hivern, que La Campana va publicar el 2007 amb traducció de Víctor Compta i ara publica Amsterdam amb traducció de Ferran Ràfols.

Tóibín va viure a Barcelona entre el 1975 i el 1978, etapa que va convertir en literatura a Homenatge a Barcelona i en la seva primera novel·la, El sud. Actualment, viu entre Los Angeles i Nova York, on és professor, i molts estius els passa a la casa que té a Farrera (Pallars Sobirà). Això ha fet que entengui el català i fins i tot el parli una mica i que s’hagi sumat a diverses reivindicacions catalanes, com ara signar el manifest del 2014 Deixin votar els catalans, amb altres personalitats internacionals.

Un llarg hivern passa en un poblet aïllat, a cavall del Pallars i l’Alt Urgell, durant una forta tempesta de neu i en una època en què les ferides de la Guerra Civil encara són visibles.

La família protagonista està formada pel pare, la mare i els dos fills, el Miquel, que acaba de tornar de dos anys de servei militar, i el Jordi, que hi va a l’inici de l’obra. La mare beu alcohol d’amagat per tirar avall la vida grisa que l’envolta. El pare, un vespre, aboca unes garrafes de vi que ella atresora i té ocultes. Ella, enfurismada i farta, marxa i deixa el marit i el fill gran sols, just abans d’una gran nevada. Camina muntanya enllà.

Pare i fill i, progressivament, tots els veïns –amb qui no tenen una bona relació per una antiga disputa–, la Guàrdia Civil i el germà de la desapareguda, que viu en un altre poble, la buscaran infructuosament al llarg de tot l’hivern. Quan arribi el desglaç potser afloren les respostes.

Els dos homes s’adonen de les moltes tasques que feia ella i de l’especialització que demanen, com ara cuidar el bestiar de corral. Contracten el Manolo, un jove orfe, perquè faci les feines de la casa. Entre el Miquel i el Manolo neix un impuls homosexual, un dels temes que sovint ha tocat Tóibín en els seus llibres.

Tot això està narrat amb un control del temps narratiu impressionant i amb una subtilitat elegant i efectiva. L’autor aconsegueix allò tan difícil d’explicar una història de fondària partint de detalls, de gestos, de mirades. Les emocions sempre es mantenen soterrades, però palpables. El ritme és lent, però amb una tensió permanent que provoca que la novel·la, que és i es fa curta, resulti addictiva.

Una obra magnífica sobre la pèrdua, l’amor, la família, els límits socials, la duresa de la vida a la muntanya i els silencis, densos com una gran nevada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.