Deu anys després de la seva mort, el compromís de Miquel Martí i Pol segueix movent sensibilitats. Avui, la seva lletra i el seu record encara és imprescindible. És una baula que uneix els malalts amb la societat. ElTeatre Victòria presentava ahir al vespre un ple de gom a gom. A l'escena, prop d'un centenar d'artistes que no van voler faltar a la cita. Resultat: una vetllada poètica per recollir fons per a la recerca (uns 30.000 euros), però sobretot un gest d'escalf cap a les 7.000 persones que tenen esclerosi múltiple a Catalunya, una malaltia massa desconeguda que continua segant vides, com la de Martí i Pol, tot i anar trobant medicaments que allarguen i milloren la qualitat de vida. A platea, certament, moltes cares conegudes del sector sanitari com ara el conseller de Salut, Boi Ruiz; l'exconsellera del ram Marina Geli, i la metgessa i exconsellera Montserrat Tura.

Martí i Pol es va voler rebel·lar contra una malaltia que el transformava en un tros de fusta, lamentava en els seus versos. La paraula va ser l'eina que va utilitzar per escapar-se de la presó del seu cos (del seu altre jo). En el vers, hi cap el cant i el desig. El cant per poder volar i el somni per esperonar amb un “tot està per fer i tot és possible”, que va recitar el periodista Antoni Bassas (tancant la terna formada pels locutors de Catalunya Ràdio Xavier Graset i Mònica Terribas). La festa estava previst que tanqués amb una construcció de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Espontanis, van preferir el quètxup amb patates i els entrepans ràpids d'una marca d'entrepans veïna del Victòria, als tastos desitjats pel miler d'espectadors. I és que la gala va arrencar amb un tas gastronòmic que partia de les menges i els poemes incidentals que Martí i Pol va dedicar al menjar. A un quart de deu, arrencava el recital, amb versos seleccionats per Guillem-Jordi Graells, que va atrapar l'interès dels artistes(fins al punt que quasi pregava per no tenir més confirmacions per no fer una sessió massa llarga, deia fa uns dies, joiós i irònic alhora).

Aquest és el tercer homenatge en memòria de Martí i Pol des de la seva mort a Barcelona. El TNC va fer una celebració al cap d'un any de la mort de Martí i Pol. Jordi Dauder, Lluís Llach i Sílvia Bel van signar un altre homenatge en el cinquè aniversari (Dauder, mort fa dos anys, es va empipar perquè la TV3 de Terribas no va voler emetre el seu recital). Ara, Sílvia Bel i Lluís Llach es van afegir al cartell que ajuntava les dues propostes anteriors, sota el paraigua de la Fundació Esclerosi Múltiple, l'Associació Amics Martí i Pol i la Fundació Miquel Martí i Pol. Per això, en el marc del muntatge La família irreal, es van passar imatges de Martí i Pol inèdites i gravacions que passejaven per sobre de les llibretes manuscrites del poeta.