Sense cultura

PORT. FRANC

maria palau

Turismes amb art

El centre d'art contemporani Bòlit de Girona escodrinya en una exposició col·lectiva les diferents cares del turisme i implora una nova manera de viatjar que aspira a relacionar-se d'una manera plena amb el món. Benvinguts a un ‘Viatge extra-ordinari'

Dels 49 fragments que componen una fotografia de la paradisíaca platja des Trenc, de l'artista sabadellenc Llorenç Ugas, fa uns dies ja n'havien usurpat pràcticament la meitat, de manera que començava a ser força difícil enlluernar-se amb la seva sorra blanca o reposar la mirada sobre els frondosos pins que vetllen les dunes. Vés per on, Ugas anima obertament els visitants del centre d'art contemporani Bòlit de Girona a endur-se una porció (firmada i numerada) de la seva obra: a la cartel·la deixa ben clar que ningú no els cridarà l'atenció.

Però la llàstima, insistim, és aquesta: que els visitants que entren ara a la sala ja no poden gaudir de la vista d'un paisatge idíl·lic de Mallorca que, si pogués parlar, no en dubtin que en revelaria un munt, d'històries terribles protagonitzades per monstres ferotges amb fesomia humana obstinats a destruir-lo amb totxo i ciment. És clar que, en aquest cas, de l'únic que parlem és de destruir una simple fotografia. O parlem d'alguna cosa més?

L'art contemporani té molt crèdit per furgar en la consciència. Quan ho fa, ens sorprèn amb una manera singular d'explicar les coses, a contrapèl, sempre esmicolant els límits i pensant més enllà dels estereotips. Una manera que esculpeix el caràcter de l'actual exposició del Bòlit, Viatge extra-ordinari, de la qual broten idees i sabers molt interessants a l'entorn de les interaccions entre el turisme i la cultura, tot fent una dissecció a les diferents cares d'aquestes vincles, i per descomptat que ignorant els típics tòpics turístics i antiturístics.

El turisme té moltes cares, algunes de molt fosques, tenebroses fins i tot, i cal desafiar-les, cosa que l'art fa des de fa temps. El projecte del Bòlit no té el virus de la turismofòbia que tant predica certa intel·lectualitat, sinó que combrega amb la idea d'un nou model de turisme aliat amb la creativitat. En aquest sentit, xucla del pensament visionari d'un dels grans gurus del turisme cultural d'esperit innovador, José Antonio Donaire.

L'exposició, complexa però molt suggestiva, es teixeix amb l'obra de 21 artistes que, des de punts de vista diferents, irradien els conceptes d'un turisme que ha d'aspirar a relacionar-se d'una manera plena amb el món. Ugas ho fa amb una innocència maliciosa. Rogelio López Cuenca, tot un clàssic enderiat amb els perills del turisme massificat i homogeneïtzat, gratant en la disneylandització dels grans artistes (en concret, de Picasso). Rosa Brugat estira del mateix fil a partir de Gaudí, reduït a poca cosa més que un souvenir tronat. Marcel Dalmau, un altre artista de pensament bregat, amb la postal que ofereix una altra imatge de la ciutat. I Roser Bover, amb la poètica de les textures decrèpites de les parets dels edificis abandonats que no surten en cap ruta turística.

Només són alguns dels artistes que participen en aquesta aventura expositiva que abraça amb força des de llibres de viatges fins a nous itineraris creatius per visitar Girona amb una altra sensibilitat. Un viatge que vessa coneixements que ha envaït, més enllà dels espais del mateix centre d'art, sent el de la Rambla el principal, els llocs propis del turisme, en concret cinc hotels que, amb el seu gest acollidor d'un art diguem-ne que poc amable, han estat prou valents. Fer còmplice el sector turístic d'aquesta iniciativa artística ha estat tota una conquesta. Avui mateix comencen unes jornades, Turisme + creatiu, per seguir avançant en el bon camí de les confluències.

Amb aquest Viatge extra-ordinari, el Bòlit de Girona obre una nova etapa amb Carme Sais com a directora. Sais somia un centre d'art “més útil i pràctic”, que és el que li exigeixen els nous temps, i dins de les seves línies i estratègies de treball hi ha, com ha quedat clar, el turisme, però també i molt l'emprenedoria i l'educació, tres potes sotmeses, això sí, a l'influx de la creativitat.

Per cert: en quedarà algun, de fragment, de la fotografia d'Ugas, el dia que es clausuri la mostra, l'1 de setembre?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.