Manel Mesquita l'havia definit no fa gaire de “trobador”, perquè no feia sinó buscar tresors amagats de l'imaginari popular i, rescatant-los, els vivificava. Però li hauria escaigut també a la perfecció en el sentit de “poeta que canta”. Joan Arnau i Serra, impulsor entusiasta de la recuperació del cançoner tradicional, sobretot de la vall d'Hostoles, d'on era fill, va morir ahir a Girona als 75 anys. Topògraf de professió, des de la seva jubilació s'havia dedicat en cos i ànima al rescat de les cançons de treball o de bressol, les cançons de guerra o de taverna, totes les melodies que havien format part de la vida dels pobles amb tota naturalitat, com el xiulet del vent, com el tió cremant a la llar de foc. En col·laboració amb el músic Jaume Arnella, va treure de l'oblit més de 190 d'aquestes cançons oblidades escoltant i enregistrant amb paciència la gent gran que encara en tenia record i les va recopilar en el treball Les Planes 1922, que rememorava l'expedició del Cançoner popular català que va portar fins a les Planes d'Hostoles el músic Joan Llongueras per recopilar-hi aquell llegat abans no es perdés i que Arnau i Arnella acabarien localitzant a l'arxiu de Rafael Patxot a Suïssa. Lluitant contra la malaltia, Joan Arnau va publicar altres llibres, sempre relacionats amb l'imaginari del seu entorn familiar: El riu Brugent i el seu entorn, Llegendes de les Planes d'Hostoles i altres romanços, i Les Planes i els seus vilatans a través de la premsa gironina. La cerimònia del seu comiat serà avui, a les 5 de la tarda, al tanatori de Girona.