El port de Barcelona no està preparat perquè quan aquests creuers entren al port puguin apagar els motors i llavors es deixi que l’energia els la subministrin des del port. El fet d’haver d’estar en marxa fa que generi molta contaminació. Em va fer decidir el fet d’estar tan implicat en el tema del canvi climàtic i veure que Barcelona és una ciutat molt maca però que la lluita contra el canvi climàtic no s’està portant del tot bé.

Em va dir que mirarien durant tot l’estiu quin és l’impacte que té el vaixell a la ciutat i que farien unes implementacions, i les altres organitzacions que també hi estaven lluitant en contra em van enviar una carta d’agraïment perquè com més gent siguem, millor.

Bé, és una fundació originària d’Alemanya que va arribar a Espanya el 2014 i el nostre principal objectiu és plantar arbres. Els principals activistes d’aquesta fundació, a diferència de les altres, som els nens i els joves, i els adults en porten més la part administrativa.

Sí, es fan diferents acadèmies, que són un procés de formació i selecció per als nens i joves que volen ser ambaixadors. Jo i uns companys vam fer la formació a Girona, vam sortir tres ambaixadors d’aquí, a Cassà, que vam ser els que vam iniciar el projecte de les Gavarres, i ara, recentment, a l’octubre, es va fer una altra acadèmia a les Gavarres, on hi ha un pla de sis acadèmies, i hi va anar gent de Cassà i Llagostera.

Sis acadèmies d’aquestes per formar més nens perquè com més siguem, més podrem lluitar i fer més activitats. En cada acadèmia es fa una plantació d’arbres, tot i que a les Gavarres diem que no hi falten arbres, el que nosaltres vam fer va ser plantar alzines sureres en diversos punts on els agents forestals ens van dir que serien millor. Bàsicament en aquest cas és per conscienciar i donar formació a la gent d’aquí.

Combatre el canvi climàtic, però ara en un principi és conscienciar la gent, ja que n’hi ha molta que pensa que aquí no en rebem els efectes, però sí que els rebem, i de moment, per a sort nostra, són petits, però si continuem com estem i no fem res, cada vegada seran més grans i hi haurà un moment en què no podrem tornar enrere.

El que es diu molt, que és reciclar i que sembla una ximpleria; però sí, reciclar els bàsics com és el paper i el plàstic, però també l’oli, que moltes vegades la gent el tira a les piques i és molt important reciclar-lo perquè fa malbé l’aigua... O també el tema dels entorns nets, que no hi hagi escombraries als terres, en un poble com Cassà, per exemple, poder anar amb bicicleta o a peu, o el simple fet de compartir cotxes si s’ha d’anar a Barcelona o Girona, per exemple, o anar amb transport públic, si s’han de comprar un cotxe nou doncs fomentar els cotxes híbrids, ja que, siguem sincers, els cotxes elèctrics encara no estan del tot preparats si es necessiten per a grans trajectes.

Actualment aquí, a Cassà, som entre deu i dotze, l’únic que hi ha els actius i els no actius. A Catalunya n’hi ha uns sis-cents; a Espanya, uns 2.000, i al món, més de 65.000.

Tenim un projecte global a tot el planeta que es diu la Trillion Tree Campaign, que consisteix a plantar un trilió d’arbres. Abans teníem el de plantar-ne un milió. Llançarem el projecte al març, del 3 a l’11 de març, a Mònaco, on ens reunirem els principals ambaixadors del planeta, amb l’objectiu que tothom s’animi a plantar arbres i convèncer grans empreses i països perquè facin grans plantacions.