Que una noia no pugui entrar al Mango o al Zara o al Blanco o al Berskha o a... perquè té una talla 44 i no troba roba de la seva mida és una gran desgràcia. Se sent malament perquè no es pot posar la mateixa roba que les seves amigues més primes. Però el problema no el té ella, el té el món de la moda i la societat que l'ha enaltit, que ens fa creure que una noia amb la 44 és diferent i està grassa. Estar sotmesos als cànons de la bellesa institucionalitzada pels gurus de la moda i les passarel·les provoca trastorns greus: no només l'anorèxia i la bulímia (casos extrems), també el rebuig social i les burles, i la insatisfacció i el rebuig personal. Fer sentir malament una dona per no tenir la talla –que ells volen– és criminal.