El físic anglès, Peter Higgs, va morir dilluns, a l’edat de 94 anys. Es va fer conegut als anys seixanta després de descobrir el que es va popularitzar com “la partícula de Déu”, altrament concebuda com el bosó de Higgs. Es tracta d’una partícula elemental que permet donar una explicació al fet que algunes partícules no tinguin massa i d’altres sí.

Higgs va néixer el 1929 a Newcastle (Anglaterra). Va especialitzar-se en matemàtiques a la City of London School, i va graduar-se i doctorar-se en física a la King’s College de Londres. A partir d’aquest moment va col·laborar com a investigador i professor en diverses universitats del país, fins que es va instal·lar definitivament a Edimburg com a catedràtic en física teòrica a la universitat. Va ser en aquesta ciutat quan va començar a interessar-se per la massa i a desenvolupar la idea que les partícules no tenien massa quan l’univers va començar, sinó que la van adquirir una fracció de segon després com a resultat de la interacció amb un camp, ara conegut com el camp de Higgs. La base d’aquesta teoria provenia del teòric Yoichiro Nambu i els seus treballs sobre la superconductivitat de la matèria condensada. “La partícula de Déu” (bosó de Higgs), va ser molts anys dita també “la partícula maleïda”, per la seva dificultat a ser detectada. No va ser fins al setembre del 2008, quan va començar a funcionar el Gran Col·lisionador d’Hadrons del CERN de Suïssa, que va detectar-se una partícula que la comunitat científica va creure que es tractava del bosó de Higgs. Aquesta descoberta es va fer pública el juliol del 2012, i gràcies a ella, l’any vinent, Higgs, juntament amb el físic belga François Englert, va rebre el Premi Nobel de Física.