Successos

SIMONA BENKOVA

REGENTA EL RESTAURANT LA PARADA I ÉS UN TESTIMONI CONTROVERTIT DEL CAS SUSQUEDA

“Tinc gravat a la memòria que en Marc i la Paula van venir al meu bar”

Afirma que la gent que treballa en l’hostaleria i més les dones fan de psicòlegs i que es fixen molt en la gent, i molt més en un lloc rural com és La Parada, al peu del pantà

Simona Benkova es va fer popular en sortir a tots els mitjans com l’última persona que havia vist en Marc i la Paula abans que pugessin al pantà de Susqueda, on van desaparèixer i on van ser assassinats. Ara fiscal, mossos i jutge li resten credibilitat perquè les dades que aporta no els quadren amb les seves. Ella manté la seva versió fil per randa.

Expliqui’m la seva història.
Soc nascuda a Praga i molt aviat vaig anar a treballar a Alemanya. Hi vaig estar quatre anys. Estant a Alemanya vaig venir de vacances a Tossa de Mar i em vaig enamorar d’aquest lloc. Així que vaig decidir venir i vaig aterrar a les comarques gironines el 1996. Primer vaig fer de guia turística i després ja no em vaig moure de l’hostaleria, que també era la meva feina a Alemanya. Vaig estar al restaurant La Cooperativa de Girona, que regentava Simon Rodríguez, que en aquells moments va tenir els problemes judicials pel naufragi de La Oca. Després vaig estar al Bingo Catalunya, que va tancar... I finalment vaig agafar aquest local, que ara és La Parada, però havia estat el bar JB, una rostidoria i, molt abans, un bordell, Can Salero. Jo el vaig agafar quan feia dos anys que havia tancat com a JB, després que l’amo del local fos trobat mort en una font del Pasteral. Ara ja fa gairebé vuit anys que hi estic jo.
Diria que la feina en el seu ram és pitjor per a una estrangera?
No diré que ho faci tothom i tampoc recordo res greu, però sí que és veritat que algun cop et tracten amb menys respecte.
La gent que treballa en l’hostaleria ha de fer de psicòloga?
Sí, i tant. I les dones encara més. T’acabes fixant molt en les persones i en el seu comportament. I en un lloc com aquest, allunyat, encara molt més que no pas en una cafeteria al centre d’una ciutat. Aquí et fixes en tots els moviments dels que entren i els que passen. Es veuen molts personatges... Un dia va aparèixer un noi francès ben esverat i fent gestos indicant que l’havien intentat matar i després va fugir dels Mossos i va desaparèixer. Al final la família el va localitzar en un hospital de Barcelona i va venir a recollir la furgoneta que hi havia aquí i em va donar les gràcies per haver-la guardat i haver recuperat la documentació del noi.
Veig que no se li escapa res. El fiscal va dir a l’Audiència que no la té en compte com a testimoni en el cas del crim de Susqueda perquè vostè deia “ximpleries”. Què li diria?
Que jo recordo perfectament el que vaig veure i que no em traurà d’aquí. La parella va venir. Ho tinc gravat a la memòria. De la mateixa manera que tinc gravat quan venien Jordi Magentí i el seu fill al bar. La parella va arribar a l’hora dels dinars i va seure a la barra. Cadascú va demanar un refresc, no recordo quin però no era res d’alcohol, i després, una aigua de litre i mig per emportar. No anaven tan abrigats com a la imatge de La Caixa, ella duia samarreta sense mànigues i ell, de màniga curta. Van preguntar com s’anava al pantà i van pujar. Tenien el cotxe blau a fora amb un caiac al damunt.
Està segura que eren ells?
El divendres 25 va venir un grup d’amics seus preguntant si els havia vist. Em van ensenyar fotos que duien al mòbil. Ell estava canviat, pels cabells i la barba, però vaig conèixer de cop la noia. Sense cap dubte. Aquesta colla va pujar cap al pantà a buscar els seus amics i l’endemà, el dissabte, ja va venir amb els cartells fets i es va posar aquí davant repartint-los i preguntant a la gent.
El fiscal també indica que no se la creu perquè vostè deia que la parella duia un gos...
Jo no vaig veure cap gos ni he dit que l’hagués vist. Aquí al restaurant no venen gossos. Jo no sé si el gos era al cotxe...
També afirma que, a vostè, no se li ha pogut prendre declaració perquè no l’han pogut citar.
Mira [treu la citació], em van venir a dur la citació els mossos, ensenyant la placa, el dia 21 de novembre, que era dimecres, per anar al jutjat el dia 26, el dilluns. Després em van trucar, un mosso, per dir-me que les declaracions no es farien perquè no havien aconseguit trobar tots els testimonis. Jo li vaig preguntar si era segur, que no fos cas que no hi anés i tingués problemes, i em va dir que no patís, que s’havien suspès.
Ve menys gent a La Parada i al pantà arran del crim?
La veritat és que ha afluixat l’afluència de gent. Venen menys pescadors, gent de Barcelona, de Vic. Molts ciclistes ara eviten pujar a dalt al pantà... Els que hi continuen anant sense por són els caçadors i la gent que va a caçar bolets.
Vostè ha tingut problemes de seguretat, robatoris...?
No. Aquí al bar no. Però a dalt [es refereix al pantà] em consta que sempre hi ha hagut molts problemes, sobretot de danys i robatoris als cotxes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.