El Ple del Tribunal Constitucional ha inadmès a tràmit el recurs de Francisco Ventura, detingut a València en 1967, contra les resolucions judicials dels tribunals valencians que van arxivar les seves querelles i denúncies per tortures durant el franquisme.

Fonts jurídiques informen que la cort de garanties ha rebutjat per majoria les al·legacions d’aquesta víctima del franquisme en entendre que no hi ha lesió del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, si bé han anunciat vot particular la magistrada María Luisa Balaguer i el magistrat Ramón Sáez.

Francisco Ventura va passar diversos anys a la presó després de denunciar que va ser torturat per la Policia.

El debat del recurs s’ha centrat a valorar la incidència que la llei de memòria democràtica de 2022 pogués tenir en aquest dret fonamental, davant la qual cosa la majoria dels magistrats ha considerat que no és necessària revisar ni matisar la doctrina de la cort de garanties que va fixar amb el cas de l’exsecretari general del PCE i fundador d’Esquerra Unida, Gerardo Iglesias. En 2021, el Constitucional va rebutjar la seva petició d’empara per les tortures policials que assegura que va sofrir durant la dictadura.

Iglesias, al costat de l’històric militant comunista asturià Vicente Gutiérrez Solís i el represaliat del franquisme Faustino Sánchez García, Fausto, van presentar tres querelles el maig de 2018 contra Honrado de la Fuente, membre de la policia política del franquisme, per un delicte de lesa humanitat i un altre de tortures.

El Jutjat d’Instrucció número 4 d’Oviedo va rebutjar la seva admissió a tràmit, una decisió que va ratificar l’Audiència Provincial, per la qual cosa el fundador d’IU va acudir en empara al Constitucional.

En aquest cas, l’alt tribunal va avalar la decisió dels jutges asturians i no va admetre tampoc el seu recurs perquè no es va apreciar lesió del dret constitucional invocat en l’empara, que era el dret a la tutela judicial efectiva, com ocorre en el cas de Ventura, si bé tres magistrats del Constitucional van emetre vot particular, una de les quals va ser Balaguer, que també ha fet el mateix aquest dimarts.

Precisament, Iglesias s’agafa a aquests tres vots particulars que creien que havia d’haver-se admès a tràmit el recurs per a acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.