Aliè a la tramitació parlamentària de l’amnistia, el Tribunal de Comptes (TdC) continua aplicant la piconadora als governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont per les despeses en l’organització de la consulta i el referèndum del 9-N i l’1-O. Tot i que les defenses de la trentena d’alts càrrecs dels dos governs havien demanat suspendre el procediment perquè previsiblement serien amnistiats, la consellera d’enjudiciament ho va descartar i la vista es va celebrar el novembre passat. La fiscalia ja va presentar fa pocs dies les peticions de responsabilitat patrimonial per valor de 3,1 milions d’euros, imputant-los les despeses de les consultes i, sobretot, tota la despesa exterior de quatre anys del govern català. També ho va fer l’acusació particular de Societat Civil Catalana. Un cop ho facin les defenses dels exalts càrrecs dels dos governs, que inclouen Oriol Junqueras, per exemple, ja estaria la magistrada ponent en disposició de dictar sentència. Una sentència –no sembla que la contundència del TdC contra l’independentisme afluixi en aquest cas– que s’entreveu posterior a l’aprovació de l’amnistia, però que tampoc té garantida la mesura de gràcia. De moment, el TdC ja no va acceptar que no se sumessin a la multa els interessos de demora, per exemple. El procediment pot tenir dos nivells de recurs: en un primer moment, en una instància superior dins del TdC, i, posteriorment, a la sala tercera del Tribunal Suprem. El redactat de la llei d’amnistia deixa clar que no es tornaran les multes ni els diners abonats si ja hi ha una sentència ferma del TdC. Aquest seria el cas del procediment del 9-N del 2014, amb què el TdC va fer pagar a Artur Mas i als seus consellers uns 4,9 milions, que finalment van ser aportats pels ciutadans a través de la Caixa de Solidaritat.