Els Estats Units han estat durant molt de temps el camp de batalla per a diversos lobbies jueus i pro Israel que han buscat influir en les polítiques exteriors del país. No obstant això, a mesura que la societat evoluciona, les dinàmiques d’aquesta influència estan experimentant canvis notables.

Una de les claus per entendre la complexitat d’aquesta influència rau en la diversitat de perspectives dins de les comunitats jueva i pro Israel als Estats Units. Si bé alguns grups de pressió defensen amb força els llaços entre els dos països, no es pot passar per alt la presència de veus crítiques que qüestionen les polítiques israelianes i que donen suport als drets dels palestins. Més enllà de les xifres i les estadístiques, les històries personals trenen una trama complexa dins d’aquest panorama.

El periodista Steven Zeitchik, en un assaig per a l’Agència Telegràfica Jueva (JTA, en anglès), revelava una dualitat que ressona en molts aspectes d’aquesta qüestió. “Soc massa progressista per als sionistes i massa sionista per als progressistes”, escriu. Zeitchik, reporter de llarga trajectòria a The Washington Post i fundador d’un butlletí de tecnologia, està atrapat entre la bel·ligerància del seu pare, qui essent nen va perdre dos germans en la Guerra d’Independència del 1948 i va experimentar les atrocitats del 7 d’octubre com un traumàtic esdeveniment, i l’empatia que sent pels innocents atrapats a la línia de foc. “Potser aquesta és la meva situació, inclinat entre el trauma i l’empatia”, reflexiona Zeitchik. “Potser aquesta és la condemna del fill del supervivent. Estàs destinat a viure en la solitària mitjana, assetjat per tot, alineat amb ningú.”

Aquesta paradoxa reflecteix la complexitat del debat a l’entorn de la influència dels lobbies jueus i pro Israel als Estats Units. Les experiències personals, les cicatrius familiars i les batalles internes d’identitat s’entrellacen en una narrativa que va més enllà dels titulars i els discursos polítics.

Però l’espai i el poder de grans lobbies jueus com el Comitè d’Afers Públics d’Israel (Aipac, en anglès), que té més de 100.000 membres i donants, continuen influenciant la classe política nord-americana.

“A part d’una franja extremista anti Israel, ambdues parts al Congrés han donat suport aclaparadorament a la lluita d’Israel contra el terrorisme de Hamàs. Aquest suport bipartidista del Congrés a Israel reflecteix les opinions d’una majoria sòlida i forta dels nord-americans”, explica en una entrevista amb El Punt Avui el portaveu de l’Aipac, Marshall Wittman.

Segons Wittman, la principal prioritat de l’Aipac des de l’empitjorament del conflicte a Gaza “ha estat donar suport a la proposta d’assistència de seguretat de l’administració de Biden per a l’Estat jueu”. “Els nostres activistes també estan molt compromesos a donar suport als candidats pro Israel i als detractors oposats a les pròximes eleccions del 2024”, insisteix.

Però el terreny polític nord-americà també està experimentant canvis significatius. Tradicionalment, els republicans han mantingut una línia consistent de solidaritat amb Israel, mentre que els demòcrates han mostrat diversitat d’opinions, amb crítiques més vocals per part dels progressistes. Això reflecteix una transformació demogràfica i l’auge de veus més progressistes dins del Partit Demòcrata. Un aspecte que ha cridat l’atenció és el canvi observat entre alguns demòcrates cap a una actitud més crítica sobre Israel, especialment en relació amb els assentaments i el conflicte de Gaza. Aquest canvi no només destaca les tensions internes dins del partit, sinó també la influència evolutiva dels esdeveniments globals.

Les dues cares més reconeixibles d’aquest grup de demòcrates que lluiten a favor dels drets dels palestins són Rashida Tlaib, la primera dona palestino-nord-americana elegida al Congrés, i Ilhan Omar. Totes dues han demanat la fi de l’ajuda militar nord-americana a Israel i donen suport a una solució d’un sol estat al conflicte.

Aquesta nova fornada de legisladors també reflecteix els canvis en l’opinió de la població dels Estats Units, especialment entre els més joves. Les últimes enquestes mostren una creixent preocupació pública pel conflicte israeliano-palestí. “Aquest interès pot ser atribuït a una major consciència sobre els drets humans i a la influència de perspectives alternatives que es difonen a través de les xarxes socials”, segons el portal nord-americà Axios.

En declaracions a El Punt Avui, un membre de l’organització Campanya dels Estats Units pels Drets Palestins (Uscpr, en anglès) que no vol revelar la seva identitat diu que “els temps estan canviant” al país nord-americà. “Jo soc nord-americà i el missatge és clar: ens oposem al sionisme com a sistema polític que privilegia els drets dels jueus sobre els drets dels altres. També rebutgem l’acusació d’antisemitisme quan s’utilitza espúriament per silenciar les crítiques legítimes a les polítiques i pràctiques d’Israel”, defensa.

Aquestes tensions narratives, entre la militància i l’empatia, entre el progressisme i el sionisme, pinten un quadre on cada individualitat contribueix al teixit complex d’aquest debat. La influència fluctuant d’aquests lobbies emergeix, així, com un fenomen que va més enllà dels despatxos i les xifres i acaba estenent-se cap a les experiències personals i les complexitats humanes.