Pedro Sánchez apel·lava als votants de Pablo Iglesias perquè decidissin si el seu líder ha estat coherent amb la compra del xalet de luxe en una població de la serralada de Madrid. No cal que els demani aquesta reflexió, la major part de ciutadans –electors o no de Podem– fa dies que donen voltes a l’evident desconnexió entre les velles arengues i els darrers fets del morat. Tant és així, que ell mateix ha servit en safata a la militància la possibilitat d’expressar en una consulta el que aquest dies bull a les xarxes. Juga amb foc, perquè es pot trobar que li diguin que se’n vagi al seu retir daurat, per bocamoll. Però abans del torcebraç d’Iglesias, Sánchez ja convidava els electors podemites a canviar-se al seu bàndol perquè ell els garanteix la congruència que li falta al rival. Però quina tranquil·litat els pot oferir un líder que sembla que estigui recuperant-se d’un jet lag permanent? Qui sap si és el mareig d’estar analitzant tot el dia les enquestes el que li provoca l’exhibició de tombarelles ideològiques, però el cert és que aquesta actitud difícilment converteix Sánchez en el millor alberg per a un vot, el de Podem, que aviat podria quedar orfe fins i tot de lideratges. El socialista, doncs, ja haurà fets els números descobrint que amb Podem mai sumarà i que si algun dia arriba al govern només podrà ser com a crossa d’Albert Rivera. Potser és per això que ha decidit començar a adaptar-se a l’esperit acròbata del que podria ser el seu futur cap.