Tothom d'aquí ha parlat del iot enorme que durant uns dies va estar fondejat en aigües d'Arenys de Mar i Caldetes. Els d'Arenys de Mar, que tot ho acaparen, diuen que era en aigües seves. Jo el vaig veure des de Caldetes un dia que vaig anar a visitar-hi un amic que hi estiueja, però Caldetes té un terme municipal tan petit que podria ser que l'embarcació desmesurada estigués repartida entre els dos pobles veïns. Caldetes és oficialment Caldes d'Estrac, i deu ser degut al seu espai reduït que els estiuejants de principi del segle XX, entre ells Jacint Verdaguer i Joan Maragall, li van aplicar el diminutiu. El meu amic em va informar que el iot era propietat d'un rus. Afegir que era un rus multimilionari hauria estat una obvietat que l'amic, que és periodista, assagista i intel·lectual, no es va permetre. Em va dir també que si de bon matí al rus li vénen ganes de prendre per esmorzar unes ensaïmades de can Foix de Sarrià, un helicòpter en aquell moment surt del iot, va a Sarrià a proveir-se i l'amo és servit de tornada. Com que em va semblar que no podia ser, més que res perquè no veia on l'helicòpter podia aterrar prop de can Foix, m'ho vaig prendre com una hipèrbole i també com una expansió literària del meu amic, que tot i ser d'origen murcià i viure tot l'any a París ha llegit tots els escriptors i poetes catalans. El meu amic és en Juan Pedro Quiñonero, i cada estiu ens trobem per comentar el “procés” i altres coses que ens preocupen.

Jo vaig veure el iot de color gris tirant a negre però un senyor que no era en Quiñonero sinó un passejant del passeig de Mar em va dir que no me'n refiés perquè hi ha moments del dia que virava a groc o virava a vermell. Em vaig mirar el senyor i em va semblar que parlava seriosament i sense cap concessió a la poètica.

De lluny es va veure venir un helicòpter. De primer tothom es va pensar que es dirigia al iot –i jo, intoxicat per en Quiñonero, me'l vaig imaginar amb un parell d'ensaïmades de can Foix–, però era un helicòpter anunci. La pancarta de la cua deia: “I si toca aquí?” Aquest eslògan de la loteria de Nadal té sentit si el llegeixes a la porta d'una administració. A quin aquí l'helicòpter es referia? A Caldetes? A Arenys? Al iot? A la hipèrbole hem d'afegir la figura retòrica de la redundància?

Els banyistes miraven el iot i els tripulants invisibles del iot devien mirar els banyistes, tot Caldetes i tot Arenys. La història, verídica, se situa a Caldetes. Quan els estiuejants de principi del XX van començar a construir xalets enormes al passeig dels Anglesos de la població, un dels propietaris va batejar la seva casassa amb aquest nom: “Miramar”. El pescador resistent de la barraca del costat va escriure a la seva porta: “Jo també”.