La política també va per modes. Fa uns anys, el seu exercici era “l'art de fer feliç la gent”. Ara, al contrari, es tracta de situar les eleccions el dia de Nadal. No es pensin: hi haurà gent que se sentirà feliç de la coincidència. Em vénen al cap tots aquells que des de fa anys ens repeteixen que Nadal i els dies adjacents són una tabarra odiosa, un frenesí insofrible, una adoració al consumisme, aquestes coses que es diuen per fer-se l'interessant o per bona fe. Aquest any podran dedicar els dies adjacents al seguiment de la campanya electoral i al recompte de vots i, amb una mica de sort, el dia en qüestió els tocarà ser membres de mesa, que és una mesa amb cap de taula però sense els cunyats, sense els sogres i sense el tió atabalat. Un entrepà al migdia, una ampolla d'aigua a morro, i ai, fillus, que bé que s'hi està, a l'escalf de l'urna.

Ens volen fer beure a galets. He dit “a galets”, en plural. A galet, també. Es tracta d'una maniobra perquè el PSOE s'avingui al fet que el PP pugui formar govern. Si hi ha govern ara, no hi haurà eleccions el dia de Nadal. Fa anys, quan el PSOE començava a governar i necessitava demostrar que el “canvi” era una realitat, TVE va projectar Rosemary's baby (La llavor del diable), la nit de Nadal. Com que la pel·lícula explica el natalici de l'Anticrist, el PP i el clero es van estripar les vestidures. Ara és el PP el que no santifica la festa principal de l'any. Felipe González, citant Benito Craxi, deia: “És d'esquerres el que fan les esquerres.” En justa correspondència, és de dretes el que fan les dretes. Votar el dia de Nadal és de dretes. Descarregaran la responsabilitat en el PSOE per no haver permès al PP governar, però la maniobra diabòlica és del PP. La mateixa TVE controlada pel PSOE va emetre el Dijous Sant següent Viridiana, la pel·lícula que fa mofa del Sant Sopar. A veure el PP com ho supera i quina sorpresa ens prepara en cas que anem a unes quartes eleccions, per Pasqua.

Per indicar que a algú se li acaba el contracte abans de final d'any es diu “no es menjarà els torrons en el seu càrrec”. El PP es vol menjar els torrons governant, en funcions o amb atribucions plenes. Rient, rient, farà cinc anys que governa amb la majoria absoluta que les dues últimes eleccions li han negat. Aneu-li al darrere amb un flabiol sonant... O amb la simbomba fosca.

Salvat-Papasseit era anarquista i aproximadament agnòstic, però ho va preveure: “Demà, posats a taula, oblidarem els pobres –i tan pobres com som–. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres, i després de mirar-nos arrencarà a plorar.” Quan diu postres vol dir els torrons i vol dir la poma dels membres de la mesa. Pobres? Miserables. N'hi ha per arrencar a plorar i arrencar a córrer.