Confiança

La confiança en l'altre és un intangible clau en operacions sentimentals, comercials o polítiques. Potser per això hi ha un llarg catàleg sobre el tipus de gent de qui no t'has de refiar mai. Alguns diuen que no t'has de refiar mai de la gent que sempre parla bé de tothom. Una actitud tan pietosa sol delatar alguna hipocresia interessada. El dramaturg Noel Coward en deia una de molt injusta que transcric perquè avui és diumenge i no ens hem d'estar de res. Deia Coward que no es pot confiar en la gent de cama curta: tenen el cervell massa a prop del cul. No sé en qui pensava, però la frase és indigna i abusiva. En canvi, el que diu el meu amic F em sembla més ponderat: No et refiïs mai d'algú que no beu. Que no beu alcohol, s'entén. És cert que hi ha hagut abstemis que han fet tremolar, el senyor Adolf Hitler, sense anar més lluny. A l'altra banda, i mai tan ben dit perquè va ser el seu gran opositor, hi tenim Winston Churchill, un estadista gens abstemi que va generar confiança en milions de ciutadans. El vell lleó professava un gran respecte al conyac, el whisky i el xampany sense que, en aquest cas, l'ordre alterés el plaer. Quan el general Montgomery va vantar-se de no beure, ni fumar i estar al cent per cent de forma, Churchill va replicar-li que ell bevia, fumava i estava al dos-cents per cent de forma. Es veu que el jove Churchill va agafar gust per la beguda durant la guerra dels Boers. A Sud-àfrica l'aigua no era potable i el noi, de mica en mica i amb un esforç diligent, va aprendre a trobar bo el whisky. Més endavant, després d'un dinar amb el rei d'Aràbia Saudita, va fer una cèlebre declaració de principis. La ressaca de no haver pogut beure ni fumar per respecte a la religió de l'hoste el va fer exclamar: “Vull deixar clar que la meva vida es regeix per un ritu sagrat que consisteix a fumar i beure alcohol abans, després i, si cal, durant tots els àpats del dia i, per descomptat, durant els intervals.” D'un home així, diu el meu amic, te'n podies refiar.