M’ho diu el meu amic, el que s’ha fet gran. “Fer-se gran, cansa”. Deu tenir raó. La biologia ens depara els seus paranys per a cada ocasió. Em fa pensar en el que li solia dir el cineasta suec,...

Els de Salt tenim una certa perspectiva sobre els avatars de les institucions psiquiàtriques del país. Tenir al poble el “manicomi” provincial ens va familiaritzar amb persones amb patologies mentals...

No hi ha en la historia (de la literatura) uns hostes més infames que el matrimoni Macbeth. Aprofitar que tens el rei a dormir a casa per assassinar-lo mentre dorm, trenca les més elementals regles de...

Quan es va suïcidar Gabriel Ferrater tenia cinquanta anys, l’edat en la qual, un ja té la cara que es mereix. Disposem, ara, d’una trepidant biografia del poeta escrita per Jordi Amat que va més...

L’art de la política en aquest país sembla dependre, cada vegada més, de la capacitat que un ha de tenir per aconseguir ni mentir, ni dir la veritat. És un malabarisme, una proesa intel·lectual...

En les trifulgues europees els ucraïnesos no han fallat mai… a l’hora de posar-hi els morts. L’historiador Snyder ha fet els comptes: durant la segona guerra mundial van morir en termes “absoluts”...

El passat té un nom que enganya: el passat ni tan sols passa. D’aquí la constatació de ressonàncies en la història col·lectiva o la personal. A pagès, el fenomen és descrit amb un dictum que...

Qui no recorda “Gigi l’amoroso”? o les “Paroles…paroles” fent duo amb l’Alain Delon? Sí, era la popular Dalida, una de les veus ingènues que associem a la cançó francesa dels seixanta....