De jove, vaig seguir al meu poble un festeig que va durar anys i panys… i que mai no es va arribar a concretar en casament. Durant dècades, un dels homes més amables i cultes que coneixíem, passava...

Suposo que Oscar Wilde hagués trobat atractiu el noi que Visconti va triar per fer de Tadzio -el noiet androgin, enigmàtic, d’una bellesa melangiosa- al cèlebre film de 1971 “La mort a Venècia”....

Plora en Messi i plora la Colau i ploren les dones afganeses que veuen venir la tamborinada. La llàgrima ha estat la notícia dels darrers dies... Fa un temps se solia dir que, sobretot en política,...

Amb pompa i cerimònia, no pas exempta de missatges intimidatoris, la Xina comunista va celebrar el centenari del partit que ho controla tot d’ençà de la revolució de 1911. El Partit Comunista va...

Sovint es parla de colors en termes acústics. És allò que en diuen sinestèsia - un recurs literari consistent en barrejar de manera creativa sensacions de sentits diversos. En la parla corrent se sol...

Comença l’estiu i s’ha de viatjar. O no. Els romàntics anglesos es miraven els estius del seu país amb molta reticència. Lord Byron no els sabia veure per enlloc. Per això deia que l’hivern,...

La contenció davant els plaers massa explícits combinada amb un sentit de l’humor viu, ha fet als anglesos proclius a l’excentricitat. L’excentricitat com a refugi emocional. Això deu explicar...

No són noms que un posaria de costat normalment. Un 31 de maig de 1952, però, Pla va dedicar la seva celebrada secció a Destino, “Calendario sin fechas”, a Mil nou-cents vuitanta quatre, que s’acabava...