Són faves comptades
Que l'amor us acompanyi
El valor de la diferència rau en la capacitat de sumar
França s'hauria de convertir en el catorzè país al món que aprova els casaments entre les persones del mateix sexe. I dic hauria, en condicional, perquè, tot i que s'hagi aprovat a l'Assemblea Nacional francesa, cal que ho aprovi el carrer, que ho accepti la societat. I aquí és on no hi ha consens. Els dies previs a la votació hi ha hagut manifestacions en contra d'aquests casaments. Sóc molt respectuós amb totes les opinions però en aquest tema no entenc per què se'ls ha de negar aquest dret. I, més encara, no m'entra al cap com se'ls posa pals a les rodes per adoptar criatures. Les argumentacions en contra sovint són tan poc consistents que cauen pel seu propi pes; no hi ha res ni ningú que pugui demostrar que dues persones del mateix sexe no puguin donar el mateix amor a una criatura que una parella formada per un home i una dona. I davant d'aquesta realitat m'han assaltat dos pensaments que hi lliguen. El primer, de François de La Rochefoucauld, diu que establim regles per als altres i excepcions per a nosaltres. I és ben aplicable a les opinions sobre la unió i adopció en els homosexuals, opinions massa vegades tenyides de falsa consideració. I si no com s'entén que a Escòcia prosperi el projecte de llei d'unió civil i matrimonial de parelles de fet i de qualsevol confessió segons les lleis del Jedi? Sí, sí, segons els ordenaments dels cavallers Jedis de La guerra de les galàxies. És real, no forma part de la dimensió desconeguda. I la segona cita que em ronda pel cap és de Ramon Llull. Al Llibre d'amic e amat constatem que l'altre és un element essencial per a la construcció d'un mateix. El valor de la diferència rau precisament en aquesta capacitat de sumar i no pas de restar de les diverses personalitats. Així doncs, si de la suma de dos d'iguals o de dos de diferents sempre s'hi surt guanyant perquè el motor és l'amor, quin mal hi ha? Per què no n'ha de poder gaudir tothom? Em remeto a Llull. Quan l'amic li pregunta a l'amat d'on neix l'amor, de què vivia i per què moria, li va respondre que l'amor neix de la memòria, vivia de la intel·ligència i moria per l'oblit. Doncs això, que en prenguin nota a França i on convingui. I més que la força i la sort –que no dubto que ho faran–, que l'amor els acompanyi.
