Avui és festa
Literatura
El novel·lista E.M. Foster ja ho havia deixat sentenciat en una frase curta: “Si no recordem, no podem entendre”
Hi ha qui es posa nerviós amb la literatura, la veu allunyada de les anomenades ciències exactes. Potser per això m'agrada tant el que implica aquesta definició: “La inexactitud és el preu que paga la literatura per descriure el món amb precisió.” La gent de lletres, a la seva manera, hi toquen amb molta exactitud. Saben combinar, en justa mesura, imaginació i rigor. Borges ho deia així: “L'art és foc més l'àlgebra.” Sortosament, els avenços de l'anomenada neurociència i les ciències cognitives permeten validar les penetrants intuïcions de la literatura. L'estudi científic del cervell humà (el meu segon òrgan preferit, que deia Woody Allen) fa evident, per exemple, que no veiem el món tal com és sinó tal com creiem que és. Una descoberta que Michel de Montaigne havia fet fa una colla d'anys i que l'autor va expressar oferint-se ell mateix com a estudi de cas: “La meva vida ha estat plena de desgràcies... que no m'han passat mai.” Montaigne, ja ho veuen, entenia perfectament el funcionament del nostre cervellet. A còpia d'escàners, els científics han arribat a la conclusió que no pensem en abstracte, que pensem sobre la base d'imatges concretes. ¿I no és això el que saben els bons novel·listes de Txèkhov ençà? ¿No és això el que pressuposa l'escriptor E. B. White quan aconsella als joves escriptors que no s'encaparrin, que no es tracta d'escriure sobre “l'home”, que la feina del narrador és escriure sobre “un home”? I la neurociència ens informa que per entendre una cosa nova el cervell activa records que permeten avaluar el que passa en el moment. Molt bé, gràcies. El novel·lista E.M. Foster ja ho havia deixat sentenciat en una frase curta: “Si no recordem, no podem entendre.” Tradicionalment, la literatura s'ha ocupat dels aspectes menys prosaics de la vida, vull dir que en les novel·les es parla més de tenir sexe que no pas de tenir fills. Hem d'esperar que, aviat, aquestes bifurcacions perdin sentit i ciència i literatura es retrobin en l'espai comú de l'aprenentatge i el coneixement humà que no és altre que el de la imaginació.
