M’ha agradat la tercera novel·la que ha publicat Gerard Quintana. Totes tres són ben diferents, però ben escrites i amb punts en comú. A la primera, Entre el cel i la terra, emparellava dos germans. A L’home que va viure dues vegades, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull 2021, el protagonista somia eròticament amb la seva mare, i en aquesta tercera, La puresa de l’engany, hi ha molt més marro que en les dues anteriors entre gent de la mateixa família, tot i que aquesta no és la part central de la novel·la. Aquesta, ambientada el 1992, parla d’un director de cinema gironí, Claudi Careta, i el seu viatge a Cuba amb la seva parella, una actriu vint anys més jove, promíscua i amb els mateixos desitjos que el director: trencar la relació. Amb tot això, la parella anterior del director, el rodatge de pel·lícules i la història familiar construeix una novel·la que agradarà als lectors de Gerard Quintana, que són molts, més de vint mil. Ara bé, la gràcia d’aquest llibre és una part de la història que té moltes semblances amb la que va viure a Girona el 1995.

A la novel·la, la parella coneix a Cuba un poeta cubà que els enlluerna i que, temps després, aconsegueixen portar a Girona on es fa forat en el món cultural, i se’l posa a la butxaca amb una barreja de domini escènic, capacitat d’improvisació, uns versos magnífics i una posada en escena lluminosa. És una part important de la trama de la novel·la, tot i que l’autor recalca que tots els fets i noms que surten al llibre són fruit de la seva imaginació.

Doncs bé, a la vida real tot això va passar, quan el poeta que els Sopa de Cabra van conèixer a Cuba, Antoine López León, va aconseguir sortir de l’illa convidat per l’Associació Cultural La Pontenca per fer actuacions a La Nau, amb els Sopa, a la UdG, a l’Associació Salt-Quilalí i al festival Estoc de Primavera. Xevi Planas en parlava a El Punt del 24 de maig explicant que el poeta actuaria amb Sopa de Cabra en els quatre concerts que farien a La Planeta. Antoine deia que havia guanyat el Premio Nacional de Poesía David del 1993, que formava part de les companyies Teatro Irrumpe i Teatro Política, que l’havien premiat a la Semana Negra de Gijón i que havia fet l’adaptació teatral de l’obra que va donar lloc a la pel·lícula Fresa y Chocolate.

Els seus versos eren magnífics, es deia per Girona. Però alguna cosa els va fer sospitar i el setembre del 1995 es presentava a Girona Antonio Sariego, poeta autor d’alguns dels versos que Antoine es feia seus. Va haver-hi un gran escàndol. Sariego es va comprometre a fer les funcions programades per Antoine i que s’havien anat retardant. Un gran misteri, tot plegat, perquè finalment Antoine va desaparèixer, i Xavier Castillón explicava que havia marxat amb Antonio Sariego, que l’havia delatat.

Gerard Quintana ha batejat com Antoine el seu personatge. I en treu coses reals, com les sabates que li va regalar i que Antoine, el de veritat i el de la novel·la, va tornar al seu propietari abans de fugir. Una història de la Girona cultural dels noranta que Gerard Quintana novel·la a La puresa d’un engany. En Gerard recorda amb enyorança Antoine, el balsero intel·lectual, a qui no ha tornat a veure.