El conflicte etern

Tots els presidents que ha tingut els Estats Units des de la creació de l'Estat d'Israel han situat entre els seus màxims objectius en política exterior posar fi al conflicte entre palestins i israelians. Per a alguns ha estat una feina impossible i per a uns pocs privilegiats la solució ha estat a tocar de les mans, com durant el primer mandat de Bill Clinton abans que assassinessin Isaac Rabin el 1995. Ara és el torn d'Obama, que intentarà que Benjamin Netanyahu i Abu Mazen seguin en una mateixa taula per parlar de pau. No és una feina fàcil, però; Mazen es nega a parlar de res fins que Israel posi fi a l'ampliació dels assentaments jueus a Jerusalem est i Cisjordània. Netanyahu no sembla pas disposat a cedir, com s'ha posat en relleu durant la decebedora gira que l'ha portat a diversos països europeus. Netanyahu no ha donat ni una sola mostra de voler afluixar i ha desmentit els rumors que posaria fi a la política d'assentaments, de moment. Les diferències, una vegada més, són abismals entre israelians i palestins, perquè cap dels dos es mou de les posicions que històricament han mantingut, ans al contrari, totes dues bandes s'han radicalitzat i han tensat el conflicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.