Ciutadans, un guirigall
Es van presentar com una alternativa als partits tradicionals; es van atorgar la condició de jutges del sistema polític; es van definir com els estendards d'una nova manera de fer política, però no han estat res d'això. El seu discurs sobre la política ha resultat tan demagògic com el que feien, i fan, sobre la llengua catalana i la discriminació del castellà. A Ciutadans l'han acabat abandonant els fundadors –el darrer a renegar-ne ara fa pocs dies ha estat Horacio Vázquez-Rial–, i fins i tot algun dels seus màxims representants públics, com és el cas del diputat i dirigent del partit Antonio Robles, que ha anunciat que deixarà Ciutadans després de les europees. A banda de les típiques lluites de poder caïnita en el si de l'organització, el detonant del darrer conflicte ha estat la decisió de l'executiva de Rivera d'afegir-se a la coalició Libertas-Ciudadanos de España, que encapçala el controvertit Miguel Duran. Una formació política d'euroescèptics barrejats amb elements escorats encara més a la dreta del que ho està Ciutadans. Duran representa tot allò que Ciutadans deia que no era: la corrupció, la cultura del pelotazo... Ciutadans, un cop més, es treu la màscara.
