La construcció del canal Segarra-Garrigues, l'obra més important a Catalunya en les darreres dècades, està llastrada per una història d'episodis que evidencien una mala gestió clamorosa. L'incompliment de les directives ambiental europees, els sobrecostos descomunals i els presumptes desviaments de fons a CiU. Ara, l'informe del CADS qüestiona la viabilitat per falta d'aigua, condicionada a obres de pressupost astronòmic: 1.150 milions sols per a la modernització del canal d'Urgell. La gestió continua per no comptar els efectes del canvi climàtic als cabals, la salinitat al delta de l'Ebre o l'envelliment dels usuaris. Tot plegat, sembla obra d'algú que només ha previst els beneficis ràpids d'uns pocs, a costa de les inversions de tots.