Tinc un indicador personal per valorar l’estat de la sequera. És una font que recull les aigües dels primers contraforts de les Gavarres, a tocar del nucli de Cassà. Fa mesos que, quan hi passo per endinsar-me al massís, no hi raja ni un bri d’aigua. Cert és que en condicions climatològiques normals l’aigua hi cau amb parsimònia, ja sigui amb forma d’un rajolí esfilagarsat o d’un degoteig que fa plim-plim. A les Gavarres tot hi és amb una mesurada modèstia. Ara, però, la font és eixuta com un fregall. De la falta d’aigua se’n ressenten les fonts, els gorgs, les deus, els camps i els boscos i la seva verdor. Se’n ressenten el paisatge i l’economia rural. I se’n ressenten les passejades, perquè fa mal al cor veure uns boscos tan pansits. Que torni l’aigua!