Amb la temporada d’hivern i la baixada de temperatures, ajuntaments i administracions inicien els anomenats plans d’hivern per habilitar refugis per a les persones sense llar. Ben segur són mesures que les persones al carrer agrairan, però no deixen de ser pedaços i mesures puntuals. Perquè com bé subratllen les entitats que treballen per fer front a aquesta problemàtica, la situació és tan greu a la primavera o a la tardor. Si encara és notícia malauradament que es mori gent de fred als carrers de les nostres ciutats, en realitat és un eufemisme per dir que mor gent de misèria. Més que una qüestió de climatologia és una qüestió de pobresa d’una part de la població i de gent sense sostre que la nostra societat ha d’afrontar, i tot l’any.