Un dels pitjors malsons és ser enterrat –o incinerat– viu. L’escriptor romà Plini el Vell ja va deixar constància d’alguns casos, i en els segles següents, el poc encert dels metges en confirmar la mort va engruixir les històries de terror. A l’Alemanya del segle XVIII es van crear les Leichenhaus –cases de morts– on la pudor de la putrefacció o el silenci de les campanetes lligades als dits dels peus confirmaven que els cossos allà dipositats eren ben morts. La ciència mèdica actual dona força garanties que no es produeixin aquests errors, però ahir es va saber que a un pres d’Astúries tres metges el van donar per mort i es va descobrir que vivia quan eren a punt de fer-li l’autòpsia. Pot ser un cas de catalèpsia però fa posar els pèls de punta...