Les competències són com els ulls de poll: només quan es trepitgen fan mal. Però fer d’un simple problema administratiu el nucli d’un enfrontament entre administracions que pot acabar afectant les actuacions per resoldre un problema que pateix tota la comarca faria riure si no fes plorar. Davant d’un enemic comú, la lògica ens parla d’ajuntar esforços i, un cop eliminat, ja trobarem la fórmula per penjar les medalles que calgui i fer tots els actes d’agraïment que siguin necessaris. Però ara no és el moment de donar cops de colze, sinó d’arremangar-se i treballar plegats per trobar solucions reals, ràpides i efectives. Perquè, cal recordar-ho encara?, estem parlant del futur del paisatge de casa nostra, i aquí no hi valen disputes estèrils.