Aquest matí, quan m’han comunicat la mort de Joan Novich Palahí, en Joan de can Blanxó, de sobte m’han vingut a la memòria les dedicatòries que em feia cada vegada que editava algun llibret pels voltants de Sant Jordi, en què una bona part de la lletra transcorria al seu estimat poble de la Cellera de Ter.

Podria fer un relat molt positiu d’en Joan. Era un bon pare de família, amic dels seus amics, una persona emprenedora i estretament vinculada al teixit associatiu del poble. Quin cellerenc no el recorda com el Crist de la Passió o el sant Josep d’Els Pastorets? En Joan va ser un dels puntals del centre parroquial i d’altres associacions. En el seu vocabulari no hi havia el no, quan es tractava d’ajudar qualsevol veí o família.

Crec que tota la gent que hem tingut la sort de compartir estones de la vida amb en Joan Novich hem estat gratificats.

Joan, com a gran aficionat al teatre que eres, espero que, en aquest últim acte, ens facis veure a tots el valor de l’amistat i puguis reposar en pau.