Medi ambient

Medi Ambient

La recuperació del cranc ibèric esdevé viable

En perill d'extinció, les poblacions controlades a les muntanyes de Prades i el Montsant tenen ara expectatives de sobreviure

Després de 6 anys de gestió, s'aconsegueix conservar-lo a les zones altes dels rius, lluny del cranc americà, portador d'un fong mortal

En un sol mes, el fong pot matar tots els crancs ibèrics en 21 quilòmetres de riu

Fa trenta anys, el cranc ibèric era una espècie nombrosa als rius i barrancs de les muntanyes de Prades i el Montsant. La tasca d'aquest carronyaire contribueix a mantenir netes les aigües, perquè s'alimenta de matèria orgànica en descomposició. Però la presència del cranc americà n'ha anat aniquilat les poblacions. Des del 2007, el crac autòcton és a la llista vermella d'espècies en extinció a Catalunya. El cranc americà planteja la major amenaça d'una espècie de fauna invasora forana a les muntanyes de Prades i Montsant. El pla de recuperació de l'espècie del Departament de Medi Natural està implantat des de fa cinc anys i ja
se n'han obtingut els primers resultats.

Una empresa ebrenca que el comercialitzava va introduir el cranc americà als anys setanta. “Sempre passa igual. Se'ls escapen, el foraster s'adapta on pot i acaba amenaçant les espècies autòctones. En aquest cas, l'americà s'ha instal·lat als cursos baixos dels rius on l'aigua és més calenta”, explica David Martínez, responsable del pla de recuperació al Camp de Tarragona, l'Anoia i el Penedès. El cranc ibèric no és una espècie molt exigent, però està desarmat davant un fong del qual n'és portador el cranc americà, qui sí està immunitzat. En un mes, el fong pot matar els crancs ibèrics en 21 quilòmetres de riu. A banda del fong, a les muntanyes de Prades, l'autòcton té pocs enemics. Bàsicament, el porc senglar quan el riu està sec. l el furtivisme: “N'hi ha més del què sembla, però són casos puntuals. En set anys, no hem tingut ni una sola denúncia.” Ara bé, hi ha altres amenaces. Com la sequera, certes intervencions en els cursos fluvials o l'ús dels rius com a zona de bany o per fer barranquisme. Els pescadors i els espontanis que traslladen crancs ibèrics de riu en riu poden ser portadors del fong. “No sabem si ho fan per repoblar o per menjar-se'ls després, però ens obliga a muntar operatius per rescatar-los, perquè si se'ls canvien les condicions de l'ecosistema original o hi ha barreja genètica no prosperen”, apunta Martínez. Enguany, aquesta reintroducció espontània ha obligat a rescatar, en dos dies, uns 200 crancs ibèrics a Marçà (Priorat). “És per desconeixement: van abocar-los massa a prop d'una població de cranc americà i ha rebentat la d'ibèric.” Abans de ser alliberats de nou, es van traslladar a una bassa de recuperació, perquè passessin la quarantena de la malaltia.

De moment, l'americà no s'ha adaptat a les aigües més fredes de les capçaleres i els trams mitjans del rius. “Fa anys que vam desestimar eradicar l'americà a base d'extreure'n exemplars, perquè n'hi ha milers i és impossible.” La societat civil, a través d'un acord amb l'Associació per a la Gestió dels Ecosistemes Naturals sí que organitza sortides per capturar crancs americans als rius Glorieta i Brugent. Medi Natural prioritza la conservació i recuperació de les poblacions de l'ibèric allà on poden sobreviure. Enguany, els eixos del pla són reforçar amb crancs ibèrics la zona del Foix i la part alta del barranc de Colldejou. Els tècnics també tenen els ulls posats a elaborar un pla de viabilitat de reintroducció en un dels antic hàbitats, el riu Montsant a Ulldemolins. Igualment, pretenen recuperar el cranc ibèric en un tram del riu a Margalef. “A la part baixa, ja és inviable, perquè hem detectat uns 12.000 exemplars d'americà en un any.”

Els censos indiquen que la població més nombrosa de cranc americà i la millor distribuïda és al riu Siurana. Els graus de viabilitat del cranc autòcton a les set zones de gestió són entre mitjans i alts, amb l'excepció del rierol de l'Albiol. El 2010, allà quasi va desaparèixer. “No tenim ben bé clar què va passar. Hi havia una població ben conservada, però mai se sap. Sempre hi pot haver una riuada o una contaminació pel fong ”, diu Martínez. I hi afegeix: “Cal continuar amb l'estudi i la conservació de la resta de zones, perquè havent-hi l'americà mai no podrà tornar a colonitzar tot el Francolí i el Montsant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia