Infraestructures

La MAT ja es veu

Red Eléctrica ja ha aixecat totalment, en poc més d'un mes, 15 de les 115 torres del tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia i té bona part de la resta a mig fer

Qualsevol que hagi passat a prop del recorregut de la línia de molt alta tensió (MAT) de Bescanó a Santa Llogaia els últims dies n'haurà pogut veure clarament el traçat gràcies a les torres que s'estan aixecant. Destaquen. Són estructures d'entre 35 i 55 metres d'alçària i que poden arribar a superar les 100 tones de pes. La primera torre es va començar a aixecar a Santa Llogaia a mitjan setembre –un mes després de rebre l'aprovació del Consell de Ministres– i en poc més d'un mes ja n'hi ha quinze de totalment construïdes i bona part de la resta, a mig fer. De fonaments –en els quals es va començar a treballar al maig–, ja n'hi ha 80 d'acabats. La previsió de Red Eléctrica Española (REE) és tenir una setantena de torres aixecades a finals d'any i totes al llarg del primer semestre del 2014. La línia de 400 kV, això sí, no entrarà en funcionament almenys fins al maig del 2015, ja que després que s'hagi passat tot el cable hi haurà un llarg període de proves. Des de REE es recorda com també el tram de Sentmenat a Bescanó va trigar un any a entrar en funcionament un cop acabada l'obra.

El motiu del ràpid avenç en les obres de les torres és que es treballa simultàniament amb quatre empreses. És a dir, REE ha dividit el tram –de 44,2 km de llargada i que passa per tretze municipis del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà– en quatre zones, i cadascuna l'ha encarregat a una empresa. Així, per exemple, divendres passat, un equip –d'una desena d'operaris– treballava aixecant una torre en una esplanada de Cartellà i un altre equip –de mitja dotzena de persones– era a Sant Llogaia penjat amb arnesos justament en la primera torre que es va començar a construir i que està aixecada de fa dies.

Les torres d'aquest tram aeri –la construcció de les quals té un cost de 45 milions d'euros– han de servir per transportar no només la nova línia de 400 kV, sinó també perquè s'hi compactin dues línies ja existents de menor tensió: la de 220 kV de Bescanó a Sant Julià i la de 132 kV de Sant Julià a Santa Llogaia. De fet, actualment hi ha un doble impacte, ja que al costat de les noves torres es veuen les torres d'aquestes dues línies, que no es trauran fins que la línia de 400 kV estigui en funcionament i els cables de les dues línies menors s'hagin traslladat a les noves estructures.

Acord amb gairebé tothom

REE assegura que ha arribat a acords amb el 98% dels 414 propietaris dels terrenys per on passa la línia, i també amb els tretze ajuntaments.

En aquest sentit, des de la companyia es destaca la tasca que han dut a terme d'escoltar molt el territori pel que fa a les peticions de canvi de traçat.

55
metres
és l'alçària màxima de les torres d'aquest tram. Les estructures més baixes fan 35 metres.
15
torres
estan totalment construïdes de les 115 que formaran la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia.

Les obres de la interconnexió, també a bon ritme

L'altre tram de la MAT en construcció, el de Santa Llogaia a Baixàs, que es fa subterrani, també està seguint el calendari de REE. Actualment, ja hi ha acabats 20 dels 30 quilòmetres de la rasa de la part gironina. Cal tenir en compte que el tram inclou 24 perforacions dirigides –el 60% ja estan fetes– per tal de salvar el pas de carreteres i rius. Pel que fa a la resta del tram, inclou dues rases paral·leles –cadascuna amb dos cables– d'1,5 metres de profunditat. Els cables van al fons, tapats amb formigó. Quan la rasa està acabada, no en queda rastre des de fora. I, quant al túnel, es continua treballant en l'obra civil amb la intenció de començar a passar cable al gener.

Una de les zones de la MAT de més impacte és el complex de les cinc subestacions de Santa Llogaia. En destaquen dues. D'una banda, una gran subestació aèria que s'està construint des de principis d'any i que ha de nodrir una subestació d'Adif –construïda just al costat des de fa dos anys–, una d'Endesa –encara pendent– i teòricament una per als parcs eòlics, que segurament no es farà. L'altra gran subestació és la convertidora: l'encarregada de transformar el corrent altern de la línia aèria a corrent continu pel tram subterrani, i a la inversa. Inclou dues grans naus ja totalment construïdes –hi destaquen a l'entrada els set transformadors més grans d'Europa– i ara queda la part tecnològica, en què també se serà pioner.

REE calcula tenir tota la MAT en funcionament a mitjan 2015, excepte el ramal de Riudarenes i la subestació de Sant Julià, que podrien trigar uns mesos més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.