Les Botigues de Sitges, el barri oblidat
Els veïns es queixen que no tenen serveis mínims com escoles i ambulatori i que hi falta neteja i vigilància
L'Ajuntament reconeix algunes mancances i emprèn l'ampliació del túnel d'entrada al barri
La llunyania de les Botigues no
és només física. Hi falten serveis
Les Botigues de Sitges és un barri de Sitges. Però només cal donar-hi una volta per adonar-se del que és evident: les Botigues és la continuació, sense cap barrera física, de Castelldefels. I la separació amb Sitges, on pertany, és de 14 quilòmetres amb alternatives poc seductores: per anar al centre es pot anar per la carretera del Garraf, amb uns revolts no aptes per a conductors porucs, o bé per l'autopista, pagant 6,48 euros.
Aquesta llunyania no és només física. Les Botigues no té ni serveis, ni equipaments, ni policia que vigili els carrers, ni equips que hi arreglin els desperfectes. No té cap escola ni cap ambulatori. Només hi ha una pista poliesportiva en mal estat i un parell de parcs infantils, que estan tan degradats que els pares no hi porten els nens. Això és el que denuncia la nova junta de l'Associació de Veïns Les Botigues de Sitges Zona Platja, que lamenta que el barri no disposi dels serveis mínims.
Les Botigues té 2.800 habitatges i està dividida en set zones. La de la platja és la que concentra més queixes, ja que és la que rep un impacte més gran de visitants. Ana Díaz, presidenta de l'associació de veïns del litoral, i Quim Serrano, vicepresident, expliquen que cada cop més gent tria el barri com a primera residència; “però no tenim cap servei. Hem d'anar als ambulatoris i a les escoles de Castelldefels, amb el problema que no tenim els punts per ser residents i quedem a la cua a l'hora de demanar plaça.” A l'estiu “l'accés és molt complicat, i quan hi ha col·lapse, a la platja no hi pot accedir ni una ambulància”. El capítol dels equipaments és una altra queixa important, ja que al barri només disposen d'una pista poliesportiva “completament abandonada i una petita oficina de l'Ajuntament, on podem fer alguna pregunta”, asseguren els veïns.
Amb aquest historial de greuges, el que indigna –i molt– els veïns de la platja és l'augment que ha experimentat l'IBI i que l'any passat hi van fer la instal·lació de zona blava. “Per un pis de 60 metres quadrats es paga 1.200 euros d'IBI”, es queixa Díaz. La instal·lació de zona blava, activa els tres mesos de l'estiu, va indignar els veïns, que hi van recollir 1.300 firmes en contra tot i el distintiu per als residents, que els eximeix de pagar. “Com s'ho fa, tota la gent que ve a treballar, quan no hi ha alternativa per deixar el cotxe?”, es pregunten, tot recordant que a la zona de la platja està encaixonada entre el mar, la via del tren i l'autopista. “No tenim botigues, la més propera està a Castelldefels. I allà sí que hem de pagar zona blava o verda. Hem demanat que els dos ajuntaments es coordinin perquè els residents hi puguin aplicar el seu distintiu”, expliquen.
Per què, doncs, cada cop més gent tria les Botigues per viure-hi? “Per la tranquil·litat de viure a davant del mar. Però fins i tot això s'està acabant, perquè les guinguetes tenen tan alta la música que durant el cap de setmana no podem xerrar a la terrassa ni mirar la televisió”, es queixa Díaz. “L'Ajuntament cada cop és més lax per prevenir la contaminació acústica”, diuen.
Un deute històric
L'alcalde, Miquel Forns, reconeix les mancances, tot i que en relativitza algunes reclamacions. “Hi ha un deute històric que no podem solucionar en un mandat”, assenyala Forns, que és alcalde de CiU des del 2011. Atribueix les deficiències al fet que és un barri allunyat del nucli, que ha crescut molt en poc temps, “i ara no hi ha diners per dotar-lo de cop i volta de serveis. S'ha de fer progressivament”. A les Botigues no hi cap escola ni ambulatori “perquè no té el mínim de població, ni ara ni quan la Generalitat tenia diners per invertir”. Per pal·liar aquest dèficit, els veïns poden anar als centres d'atenció primària de Castelldefels, més a prop que els de Sitges, igual que les escoles. Aquestes, recorda Forns, “són de lliure elecció arreu del país”, però els veïns de les Botigues hi estan a la cua en el període de preinscripció perquè no tenen els mateixos punts que els empadronats a Castelldefels. Per aquest motiu, el consistori sitgetà ha demanat a la Generalitat que els veïns de les Botigues hi estiguin en igualtat de condicions.
Pel que fa les competències municipals, Forns defensa que les deficiències que hi pugui haver a les Botigues són les mateixes de tot el municipi. “La neteja i l'enllumenat estan coberts. És cert que s'hi acumulen males herbes, però és que tenim set jardiners per a tot Sitges.” Rebutja, en canvi, la queixa respecte de la vigilància policial, ja que afirma que passa una patrulla pel barri en cadascun dels tres torns. La conflictivitat que causaven els usuaris de la zona de lleure de port Ginesta ha disminuït, com reconeixen els mateixos veïns, en part gràcies al control del consistori dels locals que infringien les ordenances de sorolls i horaris, segons l'alcalde. Forns tampoc no comparteix les queixes sobre les guinguetes, tot i que reconeix que s'ha de vigilar que no superin els límits sonors, ni les exigències sobre la zona blava: “només hi és tres mesos a l'any i no podem fer excepcions respecte als altres veïns de Sitges.”
El que sí que reconeix Forns és el problema d'infraestructures i d'accés. “Per això, la inversió més gran del mandat l'estem fent allà: hem destinat 800.000 euros a l'ampliació del túnel de Vallbona, prioritari pel caos circulatori que es viu a l'estiu.” Les obres han de començar aviat i seran, per ara, el projecte més important per a les Botigues.
LES FRASES
Vinculada a Sitges des del segle XII
R.M.B.L'origen de la segregació de les Botigues del que seria el Baix Llobregat es remunta al segle XII. En aquell segle el territori comprès entre Aiguadolç i la Cova Fumada va passar de la Baronia d'Eramprunyà, que avui correspon al terme de Gavà, al monestir de Sant Vicenç del Garraf. El 1163 el rei Alfons el Cast va donar el territori de l'actual Botigues per a la fundació d'un priorat a Sant Vicenç del Garraf segons les regles de Sant Agustí. Les Botigues, llavors, era un poblat mariner de Castelldefels. De fet, el nom de botigues es refereix a les barraques on els pescadors guarden els estris de pesca. El 1382 el monestir va caure en decadència. El 1413, l'últim prior va fer donació dels terrenys a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. La Pia Almoina era la senyora feudal de Sitges des del 1342. Amb aquesta donació, les Botigues va quedar lligada al terme de Sitges i va perdre la vinculació amb Castelldefels i amb la baronia d'Eramprunyà.
