La ‘zona 0' del disseny
L'origen de la indústria barcelonina està en un dels espais menys coneguts de Ciutat Vella
Artesans, més tard industrials: a Sant Pere es va generar molta creativitat segles abans de parlar de disseny
L'artista Josep M. Sert va néixer al passatge de l'empresa familiar
-
Un detall de la Font del Gat, amb un colom dibuixat Oriol Duran / e. magre. -
El passatge de Sert, en primer terme. Una colònia industrial dins de la ciutat. Oriol Duran / e. magre. -
La ruta en el punt inici, la plaça de Sant Pere Oriol Duran / e. magre. -
Les terrasses de la plaça Sant Cugat Oriol Duran / e. magre. -
les dependències dels carruatges de l’antic hostal de la Bona Sort Oriol Duran / e. magre.
Si les fàbriques eren allà, els dibuixants
eren allà
Dissabte, onze del matí, font de la plaça de Sant Pere. Terrasses i gent. L'edifici de Sant Pere de les Puel·les, magnífic, de teló de fons. És el punt de partida d'una ruta per un dels racons menys coneguts de Ciutat Vella. Fan de guies alguns dels autors del llibre El quarter de Sant Pere. Història d'un barri amagat de Ciutat Vella, que han publicat, en col·laboració, Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona. El terme quarter es refereix a la divisió romana de la ciutat, que es va mantenir en època medieval. No es va perdre fins que les muralles van ser enderrocades, al segle XIX. Aquest quarter de Sant Pere estaria format, aproximadament, pels actuals barris de Santa Caterina i Sant Pere. Al llarg de la història, i molt especialment amb l'obertura de la via Laietana, el barri ha viscut modificacions frontereres.
Hi ha elements que no cal ni buscar: surten a trobar el vianant, com ara el mercat de Santa Caterina o el Palau de la Música. S'ha de ser tossut, com ho és el barri, per anar a buscar altres emplaçaments que, senzillament, esperen ser visitats. Per exemple, el passatge de Sert, en un trencant del carrer de Sant Pere més Alt, el rastre del rec Comtal...
El passatge de Sert remet al que el llibre explica de bon començament: “Aquesta zona va acabar essent pionera a la Península Ibèrica com a nucli fabril, i una de les primeres d'Europa.” Els noms dels carrers remeten a una història que comença a Bàrcino. Història d'artesans, gremis i, més tard, industrials: Corders, Mercaders, Carders...
Maria Teresa Canals, doctora en història de l'arquitectura, és una especialista en la temàtica de l'estampació a Catalunya. Signa, entre altres peces, el capítol El passatge de Sert: una colònia industrial a la ciutat. Si se li pregunta per l'origen del que avui és gairebé una marca, “la Barcelona del disseny”, no dubta a trobar els referents al quarter: “Si les fàbriques eren allà, els dibuixants eren allà. Alguns dibuixants treballaven per a empreses i altres anaven per lliure, com ara, i tenien els seus estudis. Això del disseny? I tant que ens ve de lluny! I un disseny de categoria.” Un disseny punter no solament a Barcelona, sinó més enllà. Canals fa seves les paraules d'un alcalde de Roma: “Amb la història de la ciutat es pot estudiar la història de l'art. El quarter té personalitat pròpia, però s'ignora.” Al passatge de Sert vivien els amos d'aquesta empresa tèxtil, els encarregats, els caps de seccions; hi havia els menjadors dels obrers... I, és clar, la sala de màquines. Llana, seda, cotó. La colònia és del segle XIX. D'allà va sortir la catifa del saló del tron del palau Reial de Pedralbes, per posar un exemple. I allí, al passatge, va néixer l'artista Josep M. Sert. De l'autor dels murals de la catedral de Vic, Canals diu: “En el 90% de les seves obres surten tapissos teixits!”
Jaume de Bargas, membre de la junta directiva del Gremi de Serrallers de Catalunya, signa El ferro al quarter de Sant Pere. La seva vida ha girat al voltant de l'empresa familiar, la serralleria Bargas. Tot i la seva vinculació al barri de tota la vida, comenta: “Encara descobreixo coses noves! És fascinant, perquè passat tant de temps del naixement del barri encara hi ha records que es poden tocar.” Explicita la tendresa que traspua el llibre i el passeig: “La font de la plaça de Sant Pere... Quan era jovenet tots els aprenents hi anàvem a buscar aigua, i la fèiem petar. Recordo l'olor de sabó que dels safarejos.”
Espai vell i nou
El llibre i les rutes suggerides –artístiques, industrials...– parlen d'un barri que en l'origen va saber barrejar en un mateix espai aristòcrates, burgesos i treballadors, races i colors, i religions. Ara es veuen conviure, de costat, una polleria de tota la vida i un establiment de dolços àrabs, ferreteries i bars Pepe de sempre, i establiments vintage. Es poden trobar ciutadans que miren entre la brossa, per si hi troben alguna cosa útil en aquests temps cruels, i turistes que potser es pensen que veuran algun espontani ballant flamenc. El dubte, passejant per Sant Pere, és sobre el seu futur. S'hi intervindrà per fer-ne un altre emblema d'aquella “Barcelona posa't guapa”? L'embelliment, si és que cal, comportarà que viure-hi només sigui possible per als qui estan carregats de duros? El llibre no ho planteja i, per tant, no resol aquests dubtes. Són qüestions que caldria traslladar als veïns i als responsables municipals. Sigui quin sigui el futur, encara es pot passejar tranquil, sense empentes. L'habitant, l'autòcton, no ha estat expulsat dels seus carrers pel turisme.
Aquesta setmana, el dia 3, es fa una segona presentació de l'obra, a l'antic convent de Sant Agustí. Al setembre es planeja una altra ruta; es coordina des de Viena Edicions. En l'origen del llibre hi ha Josep Maria Vilumara. La seva família –industrials de la seda– és al barri des de fa set segles. La coordinació és de Fàtima López, doctora en història de l'art. Signen, entre altres textos, la introducció. “La Barcelona del disseny és avui, sens dubte, resultat del treball fet en l'històric quarter de Sant Pere durant molts segles”, hi insisteixen. Diu López: “Però, on és? Hi ha gent de Barcelona que no sap on és el barri!” Conèixer i valorar, el primer pas.
