MOISÈS COROMINA

ALCALDE DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA (CIU)

«Els túnels han estat la gran solució de futur per a Castellfollit»

Analitza en aquesta entrevista el canvi que ha suposat per al poble la construcció de la famosa variant, la qual els ha tret 15.000 vehicles cada dia de dintre la població

Diu que han preparat els serveis del poble per al sostre de 1.400 persones que fixa el pla director de la Garrotxa. Segons ell, la variant de l'eix pirinenc ha marcat un abans i un després, un després que consolidaran ara amb la finalització de la transformació de l'antiga travessera.

–Quina valoració en fa, d'aquests anys, amb la variant?
–«Hi ha un abans i un després. Hem passat de veure circular 15.000 vehicles cada dia, molts de pesants, per la columna vertebral del poble, a tenir-ne 3.000 i cap de gran tonatge ni de mercaderies perilloses. Hem tingut sorolls i riscos associats al trànsit i, a més, hem hagut de pagar les servituds urbanístiques que comporta tenir l'eix pirinenc dintre el poble. Sempre hem hagut de demanar permís a Foment per fer obres a prop de la via.»
–Quins problemes els ha comportat?
–«Per exemple, no poder desenvolupar sòl residencial al sector de sobre les escoles, perquè els límits no estaven a 20 metres de la carretera. Ara que en tenim el vistiplau, la crisi ha aturat el desenvolupament de 4,5 hectàrees amb 90 habitatges de renda lliure i 30 de protecció oficial. I això és molt important per a un municipi petit com el nostre, de només 63 hectàrees. Amb la nova urbanització esgotarem el sòl urbanitzable per vida.»
–Fins on volen créixer?
–«Fins als límits marcats pel nostre municipi i pel pla territorial: uns 1.400 habitants. Actualment en som un miler.»
–Això reclama uns serveis adequats.
–«Sí, i durant els últims anys ens hem preparat per atendre aquesta població.»
–El veig molt optimista. Què li ho fa ser?
–«Doncs que tenim els serveis i les infraestructures preparats. Som un poble privilegiat. Tenim el trànsit fora del poble, però tot i això estem al costat d'una via de comunicació important, que ens situa a deu minuts d'Olot i molt a prop de Figueres i de Girona, del mar i la muntanya.»
–I la variant, consolida tot això?
–«Sí. Ha aportat qualitat de vida als veïns. A més, s'han esvaït totes les reticències dels comerciants, ja que cada dia passen 3.000 vehicles per l'interior, cap de pensant, i això afavoreix el fet que s'hi aturin. Tenim tots els avantatges i cap inconvenient. Els túnels han estat la gran solució de futur de Castellfollit. L'Ajuntament ha d'atendre les expectatives de futur, però la iniciativa privada també ha jugar-hi; ha de veure les possibilitats de futur.»
–I tot això es consolida amb la transformació que ara enllesteixen de l'antiga travessera?
–«Sí, perquè és l'eix vertebrador del poble i el més ample, i Foment només hi havia anat fent pedaços.»
–En què ha consistit aquesta obra?
–«Hem fet xarxa separativa d'aigües residuals, hem renovat la xarxa de distribució, hem soterrat els serveis, etcètera.»
–Diuen que ha estat molt cara.
–«Ha estat caríssima, però no ha comportat cap cost per als veïns. El projecte inicial era d'1 milió d'euros i n'ha costat 1,8. Foment ha pagat fins a un milió. L'increment s'ha produït perquè hem volgut pavimentar amb basalt el poble, com a signe d'identitat, i perquè hem canviat el model de faroles. El sobrecost l'hem eixugat amb altres subvencions, i esperem obtenir-ne més. A tot això cal afegir-hi la pavimentació del quilòmetre que té la travessera i encara falta el giratori de les Funoses; tot ho paga Foment.»
–Una part important del poble, sobretot el nucli antic, està assentat sobre una de les cingleres de basalt més populars del país. Això és un problema des del punt de vista urbanístic i de la gestió en general?
–«El seu manteniment i la seva consolidació no és fàcil. Cal netejar-la com a mínim cada dos anys i això és molt car, i més si es té en compte que té dues cares, i que només una és la popular. Ara els tècnics estan mesurant la paret regularment amb uns aparells de làser per determinar si apareixen més esquerdes i si les que hi ha es fan més grosses o no.»
–Hi ha risc?
–«No. Només cal tenir en compte que la paret és viva. No cal preocupar-se, però sí, en canvi, preocupar-se'n. Per això estem a punt d'aprovar un pla especial del nucli antic que reguli les mesures que cal prendre.»
–I el futur?
–«Passa per apostar decididament pel desenvolupament turístic de la comarca. Per això hem iniciat contactes amb la Generalitat per promoure la construcció d'un hotel a la plaça de les Filadores. És necessari a la Garrotxa, perquè no n'hi ha cap i suposarà la dinamització social i econòmica del poble.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona