Ajuntament compraria caserna...
... a preu raonable. L'Estat espanyol demana al consistori de Manlleu 523.084 euros per un edifici que s'ha de tirar a terra. A l'hora de recuperar les cases-caserna de la Guàrdia Civil, cada municipi és un cas
-
Façana posterior de l'antiga caserna de la guàrdia civil de Manlleu, per on Presència va accedir a l'interior. L'abandó és evident. ORIOL DURAN. -
Cuines destrossades. O.D. -
Poca higiene. O.D. -
Balcons insegurs.
Els darrers inquilins.
Porqueria per tot. RECOLZAR-SE A LES BARANES DE LA CASERNA DE MANLLEU ÉS UN PERILL. TRONTOLLEN I HI FALTEN BARROTS ORIOL DURAN HI HA RESTES D'OCUPES I RESTES, COM SABATILLES I JOGUINES, QUE DEVIEN PERTÀNYER A FAMÍLIES DE GUÀRDIES CIVILS O.D HI HA MOLTS EXCREMENTS I MOLTA POLS. I RESTES DE MENJAR, ROBA, UNA SERRA, OBRA TRENCADA... A CADA PIS O HABITACIÓ O.D. -
Habitació cremada. O.D. -
-
-
-
-
Les casernes de Calaf i Montblanc estan pendents de subhasta
Molts edificis s'acaben destinant a habitatge protegit
De fora fa pena; per dins, fàstic. L'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Manlleu (Osona) és un niu de porqueria. El 15 de novembre passat, Presència ho va poder constatar accedint-hi per un forat d'una finestra tapiada que dóna a una cuina. Les fotos d'aquestes dues pàgines són prou explícites. Revelen fins a quin punt és un disbarat que l'Ajuntament de Manlleu hagi de pagar 523.084 euros (segons una taxació de 2002) per recuperar aquest edifici ruïnós, el titular del qual és l'Estat espanyol. El preu només afecta l'immoble, ja que es dóna la circumstància que el juliol de 1970 l'Ajuntament de Manlleu va cedir de franc aquest solar de 1.331,7 metres quadrats per construir-hi la caserna, amb una quinzena de pisos.
L'Ajuntament i el govern espanyol van signar l'escriptura de cessió del terreny el 1972, amb els condicionants que l'equipament es construís en un termini màxim de cinc anys i que se'n mantingués el funcionament durant trenta. Si no era així –com va ser el cas, ja que la Guàrdia Civil hi va estar 28 anys fins al desplegament dels Mossos d'Esquadra–, l'edifici revertiria en l'Ajuntament. A l'hora de la veritat, res. Des de fa més de deu anys, el consistori manlleuenc reclama la devolució gratuïta de l'immoble i del terreny.
Davant l'últim contenciós administratiu presentat, l'Audiència Nacional resolia, fa uns mesos, que l'Ajuntament té dret a recuperar el solar, però no la caserna si no es paguen 523.084 euros. «Argumenten que Manlleu obté un benefici sobrevingut amb aquest edifici, però de benefici cap ni un, perquè l'edifici s'ha d'enderrocar. Tot i que cal respectar les sentències, no la compartim i entenem que és una sentència política», diu Josep Mas (ERC), regidor d'Urbanisme de Manlleu. «L'Ajuntament de Manlleu no ho dóna per perdut i totes les forces democràtiques continuarem el procés per una triple via: administrativa, tècnica i política.» Des del grup municipal d'ERC proposaven destinar-lo a fer-hi habitatge dotacional i un centre de dia.
Preus a l'alça
Un altre ajuntament que en el seu dia també va cedir al Ministeri de l'Interior els terrenys (després d'haver-los comprat) i a més va pagar un 10% de l'obra de la caserna de la Guàrdia Civil, als anys cinquanta, és el de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). El 2009 el govern de Zapatero va fixar el preu inicial d'adquisició de la caserna en 1,1 milió d'euros. Dos anys més tard, el consistori (CiU) va encarregar una taxació i va proposar el preu de 355.917 euros, xifra que l'actual equip de govern (ERC i PSC) troba desorbitada. Amb tot, al web de la Gerencia de Infraestructuras y Equipamiento de la Seguridad del Estado (GIESE), l'organisme encarregat de gestionar i vendre els immobles del Ministeri de l'Interior, s'hi anuncia la subhasta d'aquesta casa caserna: una parcel·la de 1.600 m² (nou habitatges més dependències oficials) per un preu de sortida d'1.165.200 euros.
Òbviament, els preus que s'havien fixat per a la compravenda de les casernes de la Guàrdia Civil en l'època del govern Zapatero, en plena bombolla immobiliària, no tenen res a veure amb les taxacions actuals. Per la caserna de Montgat (Maresme), el Ministeri de l'Interior havia arribat a demanar un milió d'euros, xifra que després va rebaixar a 600.000. Per la caserna de Sant Vicenç de Castellet (Bages), Interior reclamava 600.000 euros, tot i que el 16 de juliol passat la va acabar venent a l'Ajuntament per 213.440 euros, un primer pagament dels quals s'inclourà en els pressupostos municipals del 2013. El consistori de Llívia (Cerdanya), en canvi, el 2009 va acordar comprar la caserna, on hi havia l'escola bressol, per 750.000 euros (i no 1,2 milions) i pagar-los en quatre anualitats.
Ara farà un any, el director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, anunciava que, com a mesura d'estalvi, Interior suprimiria la quarta part de les instal·lacions de la benemèrita a cada demarcació de l'Estat espanyol i deixaria només un lloc útil cada 40 quilòmetres. Una mesura d'estalvi que, alhora, és una font d'ingressos per al govern espanyol. Entre 1999 i 2008, es van vendre a tot l'Estat 277 immobles per un valor de 166,8 milions d'euros. Els immobles que són rebutjats per les administracions es posen a subhasta i, si continuen sense comprador, es venen directament a particulars. Aquest és el cas del solar de la Guàrdia Civil de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), procedent d'una subhasta deserta anunciada al BOE l'any 2003. A part de la de Sant Sadurní d'Anoia, en previsió de properes subhastes hi ha la casa caserna de Calaf (Anoia), amb un valor de taxació de 532.702 euros i dotada de 12 habitatges, i la de Montblanc (Conca de Barberà), amb un preu de sortida de 186.525 euros per un solar de 1.728 m².
Pisos de protecció
Una de les últimes compres de casernes de la Guàrdia Civil de Catalunya ha estat la de Tarragona, la primavera de 2012, per 780.000 euros. L'operació ha permès alliberar un terreny cèntric de 1.184 m² per fer-hi entre 30 i 32 habitatges de protecció oficial amb les seves respectives places d'aparcament. L'habitatge protegit és l'ús més freqüent que els ajuntaments acostumen a donar a les antigues casernes de la Guàrdia Civil. Un dels casos més significatius és el de la caserna de la Remunta, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), adquirida per 17 milions d'euros i transformable en una àrea residencial estratègica amb 797 habitatges, 478 dels quals protegits. Amb tot, també hi ha ajuntaments que han decidit donar-los altres usos i reconvertir les casernes en una escola bressol (Argentona), en un casal per a la gent gran (la de Nou Barris, Barcelona), o en un centre cívic i cultural, com és la de Flix (Ribera d'Ebre), la remodelació de la qual (amb 900.000 euros de pressupost) forma part del projecte de millora de l'antiga colònia de la Fàbrica i les Casetes, a l'àrea a l'entorn de la química Ercros.
Sabadell (Vallès Occidental), en canvi, vol impulsar un parc de salut a les actuals dependències de la benemèrita, avui en dia amb una activitat gairebé residual després que el cos es traslladés a Badia del Vallès. El procés de negociació entre Ajuntament i Interior, amb un contenciós administratiu de l'oposició pel mig desestimat, de moment està aturat. El projecte preveia fer un equipament per a la docència, la investigació i la innovació en l'àmbit de la medicina i la salut, conjuntament amb l'hospital Parc Taulí. Des de 1998, però, el tràmit continua obert.Més fotografies i els casos de Badalona, Arenys de Mar i Sant Boi de Llobregat a l'edició en paper de la revista Presència.
