El nombre d'habitatges de protecció oficial ha crescut un 42% en quatre anys

La sortida d'habitatge protegit, però, ha estat menor que arran de la crisi del 1992, i els promotors reclamen més sòl

Cadascú veu el got com més li interessa, i el govern presumeix que l'any passat la construcció d'habitatge protegit va superar les 10.000 unitats, «una xifra mai assolida des del 1995». Justament l'any més productiu sota els governs Pujol, que és el que recorden ara els convergents amb referència a la crisi del totxo del 1992, Però les previsions socialistes actuals són força optimistes: quan a finals del 2008 el govern de Zapatero aprovava un nou pla d'habitatge, amb ajuts directes a famílies amb ingressos de fins a 31.500 euros anuals, el diputat socialista Joan Ruiz augurava que això facilitaria l'accés a 35.000 habitatges de protecció oficial a la demarcació de Tarragona en els propers anys.

El cas és que el 31 de desembre del 2008, l'Incasòl –l'empresa pública urbanística que depèn de la Generalitat– promovia 7.780 habitatges a tot el país, la majoria dels quals a través de convenis amb els ajuntaments. A les comarques tarragonines, que l'any passat van passar d'aportar el 9,7% del parc d'habitatges protegits català al 12,2%, els municipis amb més pes dels habitatges de protecció oficial van ser, per aquest ordre, Reus (248 unitats i un 2,4% sobre el total), Tarragona (164 i un 1,6%), Salou (159 i un 1,5%), Móra la Nova (158 i un 1,5%), Amposta (115 i un 1,1%) i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (97 i un 0,9%).

Molt de pes a la Ribera

La Ribera d'Ebre va ser de lluny la comarca on l'habitatge amb protecció oficial va tenir més importància, ja que se'n van començar gairebé vuit per cada 1.000 habitants [vegeu el gràfic], una xifra que, sense tenir en compte el mercat lliure, ja cobriria la necessitat d'habitatges anual prevista en el Pacte Nacional de l'Habitatge. Justament a la Ribera d'Ebre, avui el secretari de Joventut del Departament d'Acció Social, Eugeni Villalbí, i el president del Consell Comarcal de la Ribera, Josep Solé, signaran el conveni per obrir la borsa jove d'habitatge de la Ribera, que permetrà oferir pisos, en aquest cas de lloguer, en condicions avantatjoses. Les xarxes de borses joves d'habitatges i les de lloguer social, juntament amb les oficines locals d'habitatge –l'any passat se'n va constituir una a Tarragona–, formen la trama teixida per les administracions per mobilitzar habitatges desocupats.

Però l'administració no en fa prou, segons l'oposició, alguns promotors i les plataformes per un habitatge digne. El responsable d'habitatge del grup parlamentari de CiU al Parlament, el tarragoní Carles Sala, recorda que entre el 2004 i el 2007 només es van començar a Catalunya un 75% dels 42.000 habitatges de protecció oficial previstos en el Pacte del Tinell. L'any passat, tot i l'augment, tampoc no es van assolir els 12.000 habitatges començats que preveia el Pacte Nacional de l'Habitatge.

Els promotors i constructors, per la seva banda, assenyalen la falta de sòl disponible a les principals ciutats, especialment Tarragona, com a principal obstacle per a l'habitatge protegit. «L'única manera que en puguem fer és que es desenvolupin plans parcials sencers en què el que es guanya amb l'habitatge lliure permeti perdre diners amb l'habitatge social», afirmen algunes fonts, que especifiquen que els requisits tècnics de la legislació actual i el preu del sòl fan inviable que l'habitatge protegit sigui rendible per si mateix des del punt de vista del promotor privat.

Ajuts per al lloguer i impuls a la rehabilitació

El lloguer just i la renda bàsica d'emancipació estatal (RBE) són ara mateix les dues principals aportacions que fan les administracions a l'accés a l'habitatge per a persones amb risc d'exclusió social o per a joves, respectivament. En el cas dels ajuts al lloguer de la Generalitat, l'any passat hi va haver 1.735 beneficiaris al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, famílies amb ingressos que estan 2,5 vegades per sota de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) i a les quals pagar la renda dels habitatges suposa un esforç superior al 30% dels seus ingressos. Pel que fa a la RBE, fixada l'any passat pel Ministeri d'Habitatge, l'1 d'abril d'enguany s'havien resolt positivament 3.310 sol·licituds a la demarcació de Tarragona –joves amb ingressos inferiors als 22.000 euros anuals en reben 210 per ajudar a pagar el lloguer–, de les quals s'havia ordenat el pagament en 1.546. La comunitat amb més perceptors era Catalunya, amb 14.340. També a Catalunya el govern acaba d'aprovar destinar 65 milions d'euros per a la rehabilitació d'habitatges durant el 2009, un 45% més que l'any passat, la qual cosa es preveu que beneficiarà 27.000 llars. Aquesta línia d'ajuts cobreix sobretot la reparació de patologies, les millores de l'accessibilitat i l'eficiència energètica dels edificis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.