El passeig de Colera

De moment, un grup de veïns de Colera han posat el crit el cel. Després de molts anys d'esperar que es comencessin a fer les obres de remodelació del passeig marítim, quan finalment les màquines han entrat en funcionament s'adonen que el que en sortirà de tot plegat pot ser un autèntic nyap. Gairebé un milió i mig d'euros poden servir per convertir un paisatge idíl·lic en un búnquer de ciment. Si les coses són com semblen i com les estan veient els que protesten, un dels encants més valorats de la població –el paisatge marítim del Pla de les Portes– pot quedar amagat pels grans murs que s'hi estan construint.

D'entrada, perdoneu, a mi em costa d'entendre tot això de l'economia, dels estalvis, de les retallades. Quan es deixen de fer obres importantíssimes arreu del territori a causa de la crisi, resulta que és el moment just per començar el passeig de Colera. Direu que només és un milió i mig. Però, home, si s'ha d'estalviar, abans de tancar una aula o suprimir un llit d'hospital, jo hauria deixat dormir un parell d'anys més un projecte que, si bé pot ser interessant, no era imprescindible. Certament que Colera havia estat un poble abandonat de la mà de Déu i potser li havia arribat el moment de dedicar-li una mica d'atenció i de diners, com s'està fent. Però també és cert que el passeig no era prioritari. Ja he dit que això de l'economia és un misteri per a mi, i suposo que per a molts ciutadans.

Pel que fa al projecte, ja entenc que no sabrem fins al final com quedarà tot i potser és massa aviat per criticar-lo. Massa aviat o potser massa tard. Com deia el meu avi, Déu nos en guard d'un ja està fet. Em sumo a la percepció dels signants del manifest, que no veuen clar que el projecte respecti l'estètica del lloc més important del poble. M'he assegut moltes vegades a les terrasses dels bars del passeig, n'he assaborit la pau, la placidesa, l'harmonia de les línies i dels colors; el mar estès més enllà de la barana estantissa que separava els jocs dels infants de les barques dormides al pedregar de la platja; la corba del cap dels Canons, fins a l'illa, amb la discreta estructura del port. He deixat que el cafè es refredés a la tassa i la conversa amical s'esmorteís provant d'endevinar pels dibuixos de l'aigua els canvis de vent. Tot això, potser, quedarà ara amagat pel ciment de les noves estructures, com sembla?

Els veïns –que s'estimen el seu poble– demanen que es reconsideri tot el projecte: que es respectin les visuals, que es minimitzi l'impacte sobre el paisatge. Demanen, sobretot, conèixer bé el que s'està fent i poder opinar abans no sigui massa tard. Penso que no seria difícil atendre les seves peticions. Una reunió amb els tècnics feta amb voluntat i respecte, podria propiciar alguns petits canvis que evitarien els problemes que temen els veïns.