Urbanisme

Reformes al paratge de Santa Cristina de Lloret

L’enderroc d’un edifici a tocar de l’ermita i de part de l’antic hotel modificarà un dels espais simbòlics del municipi

Un pla especial autoritza l’enderroc i la construcció de 1.500 m² sota l’aparcament actual

Els ingressos de l’Obreria fan molt difícil la inversió a curt termini

El paratge de Santa Cristina de Lloret de Mar canviarà de fisonomia els propers anys. L’Obreria, l’entitat que gestiona l’espai, enderrocarà l’antiga casa de les Obreres, un magatzem i part de l’ampliació de l’antic hotel, a tocar de l’ermita. Les actuacions d’enderroc i de reordenació de l’espai formen part d’un pla especial urbanístic.

L’obrer major de l’Obreria, Arseni Frigola, explica que la reforma rau en la preocupació per la conservació de la finca. Frigola explica que, quan van adreçar-se a l’Ajuntament per sol·licitar l’actualització de les edificacions, els van dir que havien de fer un pla urbanístic especial. “Sense el pla, no podíem fer res”, recorda. El pla s’ajusta al pla general de Lloret i al pla urbanístic del sistema costaner.

En una assemblea del 2019, els socis de l’Obreria van aprovar “majoritàriament” l’enderroc dels espais, afirma Frigola. Aquell dia l’arquitecte Oriol Antolín va exposar els detalls del pla.

D’aquesta manera, l’entitat vol posar al dia la finca tenint en compte que hi ha espais en desús i en mal estat. A la casa de les Obreres, per exemple, “hi ha bigues de fusta que s’han hagut de reforçar amb peces de ferro”. Aquest edifici existeix, com a mínim, des del segle XVI. L’obrera és una figura que vetlla per la imatge de Santa Cristina i que participa en el ball de plaça, la tradicional dansa de la festa major.

El pla especial va ser aprovat al febrer per la junta de govern municipal. L’enderroc dels espais esmentats va acompanyat de la construcció, sota rasant, d’una superfície de 1.500 m², que seran “d’ús complementari de l’ús hoteler”, especifica el document. Frigola diu que l’emplaçament triat és sota el pàrquing actual (amb espai per a 399 vehicles i quatre autobusos) perquè, a banda i a banda de l’ermita, o “hi ha massa pendent” o hi ha la platja (de Santa Cristina).

S’haurà de veure si es fa primer l’enderroc i més endavant es construeixen els edificis. “Els nostres ingressos venen de l’aparcament i del lloguer d’espais, com ara per a casaments. Una part de les obres es podrien finançar amb subvencions i aportacions de l’Obreria”, indica Frigola.

El 80% dels nous edificis serà subterrani, explica l’arquitecte Oriol Antolín, que forma part de l’equip redactor del pla especial. El desenvolupament urbanístic requeriria “una inversió molt important, que l’Obreria no està disposada a fer en aquests moments”, afirma Frigola.

Sobre la cala Treumal

Segons el pla especial, les construccions, amb patis interiors, tindrien una coberta que podria ser utilitzada com a pàrquing. Hi hauria també una zona verda, explica l’arquitecte. També es podria fer un mirador en direcció a la cala Treumal, compartida per Blanes i Lloret. Ara es pot accedir a la cala per un camí des de la plaça del Pi.

El santuari de Santa Cristina, patrona de Lloret, va ser edificat en el segle XVIII sobre un temple d’abans del segle XIV. És a l’indret que va ser conegut fins al segle XIX com a Vallarnau (Vilarnau, Vall Arnau o Vall d’Arnau). Vallarnau és també el nom del torrent que acaba a la platja de Santa Cristina, segons detalla Salvador Palaudelmàs, antic obrer major, al llibre Santa Cristina de Vallarnau, editat per l’entitat el 2013.

LA DATA

10.02.21
Va ser
el dia que la junta de govern va aprovar, de manera inicial, el pla especial, que ha de ser aprovat pel ple i per la Comissió d’Urbanisme.

Habitacions, celler i gimnàs per a regatistes

A tocar del santuari i a banda de la casa de les Obreres i el magatzem, hi ha l’edifici de l’antic hotel. A la part més propera a l’ermita, “hi ha filtracions i les habitacions estan en mal estat”, diu Frigola. Aquesta part és una de les que seran enderrocades i forma part de l’actuació futura. A la mateixa planta, hi ha la seu del Club de Rem de Santa Cristina, amb les seves dependències i un gimnàs. A causa de la pandèmia, els regatistes s’hi han pogut entrenar poc els últims mesos. A la planta baixa hi ha la sala d’actes, seu de reunions de l’Obreria, l’antiga sala d’estar, un lavabo i un celler, sense ús, entre altres espais. El 2019 l’Obreria, que té una vuitantena de socis, va haver de reparar els danys causats per un llamp que va impactar a la cúpula de l’ermita, que té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).

A tocar del santuari i a banda de la casa de les Obreres i el magatzem, hi ha l’edifici de l’antic hotel. A la part més propera a l’ermita, “hi ha filtracions i les habitacions estan en mal estat”, diu Frigola. Aquesta part és una de les que seran enderrocades i forma part de l’actuació futura. A la mateixa planta, hi ha la seu del Club de Rem de Santa Cristina, amb les seves dependències i un gimnàs. A causa de la pandèmia, els regatistes s’hi han pogut entrenar poc els últims mesos. A la planta baixa hi ha la sala d’actes, seu de reunions de l’Obreria, l’antiga sala d’estar, un lavabo i un celler, sense ús, entre altres espais. El 2019 l’Obreria, que té una vuitantena de socis, va haver de reparar els danys causats per un llamp que va impactar a la cúpula de l’ermita, que té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).

Un hotel durant gairebé un segle

A Santa Cristina hi ha va haver un hotel durant gairebé un segle: des de l’obertura, el 1904, i fins que va cessar l’activitat, el 2002 (amb l’arrendatària Glòria Clua Viladrich). Al principi, la Junta d’Obrers de Santa Cristina va arrendar els terrenys a Joan Capdevila Nogués, fins al 1933. Capdevila hi va construir un hotel i, junt amb la vídua, se’n va fer càrrec. Posteriorment va dur el negoci el marquès de Roviralta i, després de la Guerra Civil, Francisco Clua Marsol.

El pla especial inclou l’enderroc d’una part de l’hotel, concretament l’ampliació que es va fer a mitjan anys 50 del segle XX. Són quatre de la vintena d’habitacions de l’establiment, que també havia servit àpats a la plaça del Pi.

L’hotel va incorporar l’antiga casa de l’ermità. Des de com a mínim mitjan segle XIV, hi havia hagut una persona que, amb el permís de la Santa Seu, vivia a tocar de la capella, en tenia cura i advertia d’atacs dels pirates, explica Salvador Palaudelmàs, obrer major entre el 2006 i el 2014 i autor d’una obra sobre Santa Cristina.

A Santa Cristina hi ha va haver un hotel durant gairebé un segle: des de l’obertura, el 1904, i fins que va cessar l’activitat, el 2002 (amb l’arrendatària Glòria Clua Viladrich). Al principi, la Junta d’Obrers de Santa Cristina va arrendar els terrenys a Joan Capdevila Nogués, fins al 1933. Capdevila hi va construir un hotel i, junt amb la vídua, se’n va fer càrrec. Posteriorment va dur el negoci el marquès de Roviralta i, després de la Guerra Civil, Francisco Clua Marsol.

El pla especial inclou l’enderroc d’una part de l’hotel, concretament l’ampliació que es va fer a mitjan anys 50 del segle XX. Són quatre de la vintena d’habitacions de l’establiment, que també havia servit àpats a la plaça del Pi.

L’hotel va incorporar l’antiga casa de l’ermità. Des de com a mínim mitjan segle XIV, hi havia hagut una persona que, amb el permís de la Santa Seu, vivia a tocar de la capella, en tenia cura i advertia d’atacs dels pirates, explica Salvador Palaudelmàs, obrer major entre el 2006 i el 2014 i autor d’una obra sobre Santa Cristina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Girona, capital  de Catalunya
opinió

Girona, capital de Catalunya

Portaveu PSC Girona

Els veïns tallen l’accés a Sant Daniel, a Girona

Girona

El servei de recollida d’animals domèstics, al ple del Consell de la Garrotxa

Olot
Sant Joan de les Abadesses

ERC vol tancar el trànsit al passeig Guifré, els festius

ERC reclama que Olot entri a l’Associació de municipis per l’energia pública

Olot
Refaran el pla del port de Palamós pel canvi legal

Refaran el pla del port de Palamós pel canvi legal

palamós

Confirmen que l’estany de Puigcerdà no té plantes invasores

Puigcerdà
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel mig ennuvolat

barcelona

Els opositors al parc eòlic de Roses en recreen l’impacte

Sant Pere Pescador