Urbanisme

Urbanisme

Nou POUM de la Canonja

Entre l’horta i la indústria

El municipi presenta el pla que regularà l’urbanisme local després de molt de temps d’espera

El projecte compatibilitza els interessos de les empreses i els de la ciutadania

Repartir l’espai existent entre els espais destinats a usos residencials i l’àrea que ocupen les empreses del municipi de la Canonja (Tarragonès). Aquest és el principal objectiu del primer pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que s’ha presentat sa la Cambra de Comerç de Tarragona set anys després de la constitució oficial de la localitat com a entitat independent.

La Canonja ha presentat oficialment la planificació que ha de regular els diferents usos dels terrenys que pertanyen al municipi i que assenyala les seves línies de creixement, en què es vol mantenir una proporció del 50% del total per a l’ús residencial i espais verds i el 50% per a les indústries situades al municipi.

Actualment, el POUM està en la fase final d’aprovació i només depèn, segons els seus responsables, d’algunes al·legacions puntuals. La delimitació del pla d’ordenació urbanística municipal pren relleu per la posició estratègica de la localitat –situada entre les ciutats de Tarragona i Reus– i pel pes que té la indústria en el conjunt del municipi, a més de la quantitat d’infraestructures de comunicació, que comprenen els 7,5 quilòmetres quadrats del terme municipal.

Pel que fa als usos destinats a la indústria –cal tenir en compte que la Canonja disposa d’un 85% del Polígon Sud–, el pla d’ordenació urbanística municipal preveu un augment de la capacitat de creixement de les empreses que estan situades als espais destinats a ús empresarial.

“Després d’analitzar altres polígons industrials de la resta d’Europa, on es veia que la regulació vigent no era suficient, hem optat per duplicar el volum edificable dins de cada terreny”, detalla l’arquitecte municipal, Miquel Orellana.

Entre les novetats que reserva el nou pla d’ordenació urbanística municipal també sobresurt la nova opció de trossejar el terreny destinat a cada empresa en extensions de fins a 2 hectàrees, en lloc de les 8 mínimes que s’establien fins ara, per tal d’atreure l’atenció de noves companyies que vulguin instal·lar-se al terme municipal, segons assenyala Miquel Orellana.

Pel que fa al terreny destinat a usos urbans, entre les actuacions previstes destaca l’objectiu d’aportar una façana més amable cap al terrenys d’hortes, a través de la construcció d’habitatges, a més de delimitar diferents unitats d’actuació a l’interior de la trama urbana –amb l’objectiu de relligar zones que no estaven acabades d’urbanitzar– i d’alliberar l’espai posterior del castell de Masricart. “Algunes actuacions que estan previstes malauradament no depenen de nosaltres”, afirma l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz (PSC). Fent referència a la plataforma logística que BASF planeja construir a la localitat i que depèn de la construcció del tercer fil, Muñoz destaca que “cal que les comarques de Tarragona tinguin força per reclamar aquelles actuacions que segueixen pendents”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona