Medi ambient

PONÇ FELIU

DIRECTOR DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS

“Cal que tothom senti el parc com una oportunitat”

Tirar endavant el pla rector d’usos i gestió del Parc Natural del Cap de Creus és un dels principals reptes pendents del nou director

Ponç Feliu demana que tots els actors –turisme, entitats, ajuntaments i científics– “se’l sentin seu”

“Si està ben integrat, pot ser una oportunitat i un element més de dinamització del territori”

Passió i formació acadèmica
Nascut el 1975, Ponç Feliu és llicenciat en biologia i en ciències ambientals, i titular d’un màster en gestió pública del medi ambient i sostenibilitat. Membre d’entitats com la Iaeden i l’Apnae, va ser entre els fundadors de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Autor de treballs divulgatius sobre la fauna al Gironès, també va ser regidor de Medi Ambient a Girona durant tres mandats en les alcaldies de Quim Nadal i Anna Pagans. En la seva última etapa professional, va ser director del Consorci del Ter.
Si els visitants arriben a un lloc massificat, són perjudicats; si en són menys, faran una visita de qualitat

Des de l’1 de novembre, Ponç Feliu és el director del Parc Natural del Cap de Creus. Agafa el relleu de Victòria Riera, que s’ha jubilat.

Ser soci d’entitats ecologistes, com la Iaden i l’Apnae, és un plus o una contradicció per ser director d’un parc natural?
Soc soci i militant de base d’aquestes entitats, però també fa anys que soc a l’altre costat, quan era regidor a Girona o al Consorci del Ter. Sí que tinc conviccions molt fermes pel que fa a la natura, però també fa anys que treballo en l’àmbit de la gestió.
Creu que elBulli 1846, al cor del parc, és un problema o un plus?
Va ser un projecte polèmic al seu moment, però ha seguit la seva tramitació per adaptar-se i compleix la legislació vigent. Si està ben integrat i compleix amb el que toca, si es fa de manera sostenible, pot ser una oportunitat i un element més de dinamització del territori.
El parc, creat el 1998, encara no té pla rector d’usos i gestió (PRUG)...
És així a la part marina; a la part terrestre, la llei del 98 ja definia moltes coses, i més el pla especial del 2006. El PRUG ha d’ordenar usos i activitats de la part marina. Es va iniciar el 2014, va quedar aturat perquè el territori va dir que no hi havia hagut prou concertació... S’està reprenent amb voluntat de consens entre totes les parts. El projecte involucra els sectors del turisme, la pesca, activitats recreatives, ajuntaments, científics i criteris de preservació que són els objectius d’un parc. Cal posar tothom d’acord.
Coses que s’han fet fins ara potser no es podran fer?
O sí que es podran fer, però de manera més ordenada, demanant permisos abans, regulant, integrant tothom en la presa de decisions; potser algun sector haurà de fer alguna renúncia, però en benefici del conjunt. Hi haurà, primer, un document de base i un procés d’al·legacions perquè tothom hi digui la seva. S’ha fet i s’està fent encara un treball previ de diàleg. Cal que tothom se’l senti seu, que tothom senti el parc com una oportunitat. També dono molta importància a l’educació mediambiental i a la sensibilització, des de les escoles i fent activitats per a les famílies. Viure en un parc és un privilegi.
El conflicte ve perquè el parc és també una postal turística?
Hi ha molts usos diferents del parc. Hi ha gent que hi ve només per un dia i que potser no és conscient d’estar en un parc; s’ha d’explicar la importància del procés de conservació que hi ha al darrere. Entra en conflicte amb determinats usos en moments molt puntuals, com s’ha vist aquest estiu. Al final del confinament, tothom va sortir per anar a aquests llocs més atractius. Això es va veure principalment en dos llocs: la carretera del sud des de Roses cap a les cales, i l’altra des de Cadaqués fins al far del cap de Creus.
Falten mitjans per controlar-ho?
No es pot estar 24 hores vigilant i tenim recursos limitats. Per això, la idea és fer-ho de manera ordenada i arribar a acords; si el visitant arriba a un lloc massificat, també en surt perjudicat. Potser n’hi ha d’haver menys en alguns moments de l’any, i que els que hi vagin tinguin una visita de qualitat.
Tancar carreteres?
Podria ser. Si hi ha un nombre determinat d’aparcaments i es col·lapsa, si hi deixes passar més cotxes crees un problema.
Pagar és tabú?
No. Es fa a Tudela, on es paguen cinc euros per aparcar el cotxe i fer la visita, i el públic ho fa perquè val la pena. És molt normal, com pagar per anar al museu o per fer altres visites. El concepte és pagar per aparcar; si hi vas a peu, no has de pagar.
El canvi de seu del parc continua sobre la taula?
Sí, s’hi està treballant. De seguida que sigui possible, ens traslladarem a Vilajuïga. És un bon lloc, molt accessible, ben situat, equidistant dels pobles del sud del parc.
Més reptes?
Tenim molts masos abandonats. S’ha despoblat, s’ha perdut gent arrelada al territori, però també paisatge: menys vinya, menys olivar... És interessant que des del parc puguem fomentar aquest mosaic agroforestal, amb espais pasturats i conreats. Té tres beneficis: prevenció d’incendis, paisatge més divers i biodiversitat.
Què és la CETS?
La Carta Europea de Turisme Sostenible és molt important. És un segell d’àmbit amb criteris exigents, i es tracta de definir un destí sostenible. En una segona fase, les empreses que actuen al parc són acreditades perquè fan un turisme sostenible. Ja està molt avançat en el nostre cas, i és important, perquè cada vegada hi ha més gent que aposta per destinacions de turisme sostenible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia