Un sistema “molt flexible” com a resposta als dubtes
El govern considera que la definició del model comercial, amb serveis diferents segons l'estació de l'any o el dia de la setmana, respondrà a les expectatives que el traçat proposat no acontenta
Obert a detenir-se en l'anàlisi de cadascuna de les al·legacions, el govern dóna ja una resposta genèrica a les insatisfaccions que genera la proposta de traçat, sobretot des de Salou. “Es poden establir trens directes o semidirectes [entre Tarragona i Reus o entre l'aeroport i la Costa Daurada] en funció de si és en dia laborable o en cap de setmana, o de si estem a l'hivern o a l'estiu”, va declarar ahir el director general de Transport Terrestre de la Generalitat, Manel Villalante, que advoca per un sistema “molt flexible” i apunta a la concessió, tant de l'obra com de l'explotació, com la fórmula d'execució més probable.
Tot i que encara falten quatre dies perquè es tanqui el període d'al·legacions, Villalante percep “un consens generalitzat”, una sensació que es va fer notòria ahir, a través dels elogis que va rebre l'aposta política pel tramvia, en una jornada informativa organitzada pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. “És simptomàtic que fa tres o quatre anys el conseller de Política Territorial [Joaquim Nadal, el mateix que ho és ara] mostrés les seves reserves sobre les possibilitats del tramvia, i ara això ja estigui en marxa”, va reflexionar l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, que estrenava la representativitat del nou municipi en un fòrum de debat territorial.
Desencallada la viabilitat, ara el debat se centra en dues qüestions. D'un costat, els matisos tècnics, sobretot quant al traçat. De l'altre, sobre l'impacte socioeconòmic, i en aquest sentit gairebé tot són bones notícies. Respecte al primer bloc, les principals observacions dels assistents a la jornada –alcaldes, regidors, usuaris i tècnics– van incidir en quatre demandes. En primer lloc, l'esmentada connexió més directa entre l'aeroport i la Costa Daurada. Aquest debat ve marcat per la “mala ubicació”, com va subratllar Ferran Miralles (programa de planejament territorial del govern), del complex de terminals de l'aeroport, que si s'hagués fet a l'altre costat de les pistes permetria integrar l'aeròdrom a la línia de tramvia entre Tarragona i Reus, com reclamen alguns. Ara, en canvi, és necessari un ramal en antena i un transbord. Una possible solució, la que demanen plataformes d'usuaris com la PTP, seria fer un túnel sota les pistes, però el subdirector general d'infraestructures, Xavier Flores, ho veu massa complicat.
En segon lloc, es va demanar que s'aprofiti la línia de tren convencional entre Vila-seca i Tarragona, que l'estudi no preveu utilitzar per al tramvia, per reduir el temps de viatge entre dos vèrtexs del sistema com Cambrils i Tarragona (43 minuts). La doble resposta del govern és que en aquest segment tindrà prioritat la sortida de mercaderies del port, afectada a més a més per servituds de risc químic, i que, en qualsevol cas, els requisits tècnics per compartir plataforma amb el tren convencional conviden a no abusar d'aquesta opció, que sí que serà la utilitzada entre Vila-seca i l'entrada a Reus per Bellissens.
Una altra de les demandes generalitzades és que el tramvia entri més a Tarragona –el govern recorda el condicionat dels pendents del centre urbà tarragoní, tot i que no es descarta amb vista a una segona fase– i que la penetració del tramvia a Reus pel sud-est, pel passeig Prim, no suposi treure el tren convencional del nord-oest de la ciutat, aspecte que Foment s'havia plantejat i no ha descartat formalment. Finalment, una vella reivindicació: no desatendre l'actual estació del TAV. Però l'executiu és taxatiu: “Les demandes de Perafort no poden superar cap dels corredors que s'inclouen en l'estudi”.
Canvi d'hàbits i calendari
Al marge de les consideracions tècniques –Salou i Cambrils també creuen que el traçat pels seus termes ha de ser íntegrament amb rails urbanitzats o enjardinats–, el punt de trobada va ser el potencial d'una infraestructura que aspira a generar 12 milions de desplaçaments anuals. I això comptant només l'actual ús escàs del transport públic al Camp. “S'hauria d'afegir el canvi d'hàbits, la generació d'una addicció que ja ha quedat demostrada per exemple amb el Trambaix [la previsió era de 10 milions de viatges anuals i ja s'han superat els 16]”, va destacar Villalante, que veu els beneficis proporcionals a un cost molt important (580 milions).
L'altre eix de la incertesa sobre el desitjat tramvia del Camp és el fet que el projecte, en aprofitar al litoral la plataforma –no pas les vies– que deixarà lliure el nou corredor mediterrani, estarà pendent de l'execució d'aquest per part de l'Estat, que ja ha reconegut indirectament que s'endarrerirà com a mínim fins al 2014.
