Serveis

medi ambient

Acord per al tractament territorial dels residus

La Mancomunitat d'Incineració i el Consorci per a la Gestió dels Residus donen el primer pas en el futur dibuix dels serveis de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona

La Mancomunitat d'Incineració, el Consorci de Residus del Baix Camp i l'Agència de Residus de Catalunya han acordat la gestió conjunta i integral dels residus de les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès i l'Alt Camp. El conveni de cooperació té com a objectiu l'especialització de les infraestructures existents a Botarell –planta de triatge i tractament biològic– i Tarragona –valoració d'energia per la combustió dels residus–. D'aquesta especialització, se n'ha d'extreure una millor gestió dels residus basada en el màxim aprofitament de tot el rebuig –recuperació, reciclatge i valoració energètica– i, a la vegada, de les instal·lacions. Sense un calendari prefixat, els tres organismes públics preveuen l'entrada en funcionament del nou sistema de gestió en un termini aproximat d'entre dos i tres anys. El conveni el van signar ahir l'alcalde de Tarragona i president de la mancomunitat, Josep Fèlix Ballesteros, i el president del consorci, Josep Masdeu. Tots dos van coincidir a definir l'acord d'històric en tant que representarà una visió conjunta del servei, que obre les portes a altres vies de col·laboració si s'entén el Camp de Tarragona en un marc d'àrea metropolitana.

El conveni marc de cooperació entre la mancomunitat i el consorci i l'Agència de Residus defineix un model comú i un circuit de fluxos dels residus complementaris i especialitzats que consisteixen en la recollida selectiva, el compostatge de la fracció orgànica, el triatge de la resta, la incineració del rebuig, la recuperació de productes i la recuperació energètica. És per aquest motiu que s'establirà una especialització. En aquest circuit, el rebuig de les quatre comarques tindrà com a primer destí la planta de Botarell, on es farà el triatge de la fracció resta i el compostatge i, des d'aquesta, el rebuig s'enviarà a la planta d'incineració, a Tarragona, que s'especialitzarà en la recuperació energètica per combustió del rebuig i reutilització d'escòries i cendres. El paper de l'Agència de Residus consistirà a garantir les inversions per fer-ho possible en el pla programat fins el 2012.

El marc de cooperació que es va obrir ahir s'haurà de definir en una nova organització societària dels dos organismes públics. Ni Ballesteros ni Masdeu van voler entrar en detalls, tot i que, convençuts del pas que feien, no descartaven cap via de reorganització de les dues societats. També és cert que l'acord neix fruit de la pressió que ha exercit l'Agència de Residus per encarrilar la gestió conjunta dels residus i optimitzar les instal·lacions existents i, per altra banda, també ha tingut un pes en la presa de decisió la normativa europea que regularà l'activitat de plantes com ara la incineradora que gestiona Sirusa.

Més enllà dels factors que hagin propiciat l'acord, els presidents de totes dues entitats convergien a assenyalar que suposarà un abaratiment del tractament de cada tona de residu i la minimització de les deixalles que s'hauran de traslladar a abocadors.

Del circuit, en queden despenjades les comarques de la Conca de Barberà, que ha resolt la gestió en l'àmbit del seu territori, i el Priorat, que treballa el tractament amb les comarques de l'Ebre.

MANCOMUNITAT

La Mancomunitat d'Incineració
de Residus del Camp de Tarragona la formen set municipis: Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca, Salou, Cambrils i Constantí. És propietària de la planta, que gestiona Sirusa.

CONSORCI

La planta de Botarell
està gestionada pel Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals del Baix Camp, que està integrada pel consell comarcal, l'Agència de Residus de Catalunya i els ajuntaments de la comarca.

La incineradora, al límit

Sirusa té llicència per tractar 180.000 tones de residus l'any. Va descartar el projecte d'una planta de triatge i amb l'anunci de l'acord tindria pendent la construcció d'un tercer forn.

Tecnologia capdavantera

Les instal·lacions del consorci, a Botarell, ja estan dimensionades per tractar els residus de les quatre comarques. La planta mecanicobiològica que es va instal·lar al 2009 estarà a ple funcionament en un mes. La infraestructura, en què es va invertir 42 milions d'euros, té una capacitat de 85.000 tones anuals, la qual cosa suposa ampliar en un 50% la capacitat de les instal·lacions. La planta tracta la fracció resta, és a dir, tot allò que no es recull de manera selectiva i permet obtenir matèria orgànica estabilitzada i, per tant, farà disminuir el nombre de rebuig a destinar als abocadors i incineradores.

Origen de les entitats

La Mancomunitat d'Incineració de Residus Urbans del Camp de Tarragona es va constituir el 1987 per gestionar la construcció i el finançament de la planta d'incineració, que va començar a funcionar el 1991. La planta l'explota l'empresa Sirusa, controlada al 60% per la mancomunitat, i el 40% restant, l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia (IDAE), del Ministeri d'Indústria. Per la seva banda, el consorci va impulsar la planta de compostatge de la fracció orgànica, unes instal·lacions que van esdevenir pioneres i que van entrar en funcionament el 1997.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona