Infraestructures i serveis

Els municipis de la Costa Brava gasten prop de 8 milions d'euros en les platges

La part més gran de la inversió va destinada a la neteja i el salvament, però també hi ha manteniment i vigilància policial

Lloret de Mar, el principal municipi turístic de Girona, és també el que aboca més diners per tenir les platges en bones condicions, ja que aquestes representen un dels reclams que té la població. Per a aquesta temporada, destina 610.00 euros a la neteja, 257.45 euros al salvament i el socorrisme i 277.640 euros a la vigilància i la seguretat.

Per sota de Lloret trobem Roses, que hi destina uns 900.000 euros. Els segueixen en la llista Platja d'Aro (707.852 euros), Palafrugell (750.000), Begur (637.000), Calonge (469.000) i Torroella de Montgrí (460.200).

Amb aquests elevats pressupostos s'intentaran tenir en bon estat les platges i cales del litoral gironí, en l'avinentesa que cal invertir-hi perquè vinguin els turistes. El que inicialment era socorrisme va donar pas a la neteja. Pel que fa al socorrisme, la Creu Roja ja no té l'exclusiva. Per a aquesta temporada, la Creu Roja estableix llocs de primers auxilis i dispositius de vigilància en unes 34 platges, corresponents a 12 municipis del litoral gironí.

Ara, els serveis s'han disparat amb la vigilància, abalisament, dutxes, lavabos i embarcacions. Les inversions s'intenten millorar any rere any, però, a més, les actuacions demanen manteniment. Així, Tossa de Mar ja fa temps que va adquirir una barca escombra pròpia per netejar l'aigua. Palamós, per la seva banda, ha decidit, després de tres anys de fer-ho amb la Creu Roja o la policia local de Calonge, adquirir una embarcació, que ha costat 30.000 euros, per millorar el servei de seguretat a les platges.

Palafrugell, d'altra banda, ha decidit millorar les dutxes, i adaptar-les per a persones minusvàlides, i les fonts d'aigua potable a les platges de Llafranc i Tamariu. A més, a Tamariu ha canviat tot l'enllumenat del passeig, afectat pel temporal de llevant de Sant Esteve del 2008.

La inversió dels municipis costaners s'acosta als vuit milions d'euros. Amb tot, la xifra no augmenta més perquè alguns ajuntaments, al contrari que els grans centres turístics, aposten per la mínima intervenció al litoral.

Els casos més coneguts són els de Mont-ras, que no hi destina cap inversió, i Santa Cristina d'Aro, amb només 15.000 euros. Mont-ras té tres cales petites, de difícil accés des de terra, i més ara que està tallat l'accés motoritzat al seu àmbit. Santa Cristina aposta per la preservació de les platges i les cales del municipi, que es troben al llarg de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, de la manera més natural possible.

Prohibeixen els massatgistes a la platja de Roses

mar vicente

L'Ajuntament de Roses ha previst aprovar en el pròxim ple una ordenança que regula les activitats permeses a la platja i que preveu sancions d'entre 150 i 6.000 euros per als massatgistes il·legals que han proliferat al municipi. L'ordenança també inclou sancions per als escultors de figures de sorra que no tinguin l'autorització del consistori. De moment, és l'únic municipi de les comarques gironines que ha regulat expressament les activitats a la platja i, tot i que l'equip de govern diu que serà difícil cobrar les multes, com a mínim amb aquesta normativa a la mà, la policia podrà treure la gent de la platja. Altres municipis el que fan és aplicar la normativa general, en què queda clar que està prohibida la venda ambulant. Per això, quan detecten venedors a les platges, els conviden a marxar, i, en alguns casos, fins i tot, els poden arribar a requisar el material.

Bandera blava o EMAS?

Un total de 27 platges i set ports del litoral gironí han estar guardonats aquest any amb la bandera blava, amb la qual cosa es certifica la qualitat dels serveis que s'hi ofereixen. Tot i això, i cada cop més, alguns ajuntaments de municipis costaners han decidit apostar per altres certificats, com ara la Q de qualitat turística i, sobretot, l'EMAS, que és un certificat més mediambiental que la bandera blava, també d'àmbit europeu. «Ens hem donat de baixa de la bandera blava perquè és una marca que no dóna garanties de res», va dir el regidor de Platges de Begur, Joan Loureiro. En altres casos, com ara a Palamós i l'Estartit, han deixat de tenir la bandera blava perquè no volien treure, tal com els exigien com a condició, el pàrquing de la platja. Amb tot, el municipi de Torroella ha aconseguit per primera vegada tenir la bandera blava a la cala Montgó. La platja de Fenals, a Lloret, té els dos certificats, però també la Q de qualitat turística i l'ISO.

El problema de la sorra

Els corrents marins modifiquen la fesomia de les platges. Però la intervenció humana, amb espigons i entrebancs, han provocat el trencament dels corrents i, consegüentment, el trasllat de sorra d'un lloc a un altre. Una de les platges més afectades és i ha estat la de s'Abanell, a Blanes. En els darrers dos anys, l'Estat espanyol hi ha abocat unes 700.000 tones de sorra, però aquest any ha dit que prou. Això ha provocat que l'Ajuntament es veiés obligat a redistribuir la sorra, movent unes 6.000 tones a la platja de s'Abanell, però també a la Gran i a la cala de Sant Francesc. En un destret semblant s'han trobat els ajuntaments de Torroella de Montgrí i Roses, a les platges de Griells –on també s'ha hagut d'actuar en el passeig– i la Punta. Per contra, hi ha altres platges que no paren de créixer, com és el cas de la platja de sa Riera de Begur, que s'ha doblat en els darrers 50 anys. L'Estat ha previst dragar-la i abocar la sorra a Griells.

Primer de tot depurar

La millora de les platges de la Costa Brava es pot dir que va començar amb la construcció de depuradores per evitar l'abocament d'aigües negres al mar, la qual cosa va provocar, en alguna ocasió, el tancament de platges, com ara en el cas de la de Castell, a Palamós. Aquesta iniciativa es va tirar endavant a través d'una entitat, el Consorci de la Costa Brava, format per la Diputació i els 27 municipis de la costa. La primera depuradora de les comarques gironines va ser la del Port de la Selva, que va entrar en servei el 1973 i també dóna servei a la Selva de Mar. Al 1974 ja es van posar en servei sis equipaments més. A la dècada dels vuitanta s'hi van afegir altres iniciatives municipals com ara les de Girona, Quart, Figueres i Maçanet de la Selva. Després, s'hi van implicar els consells comarcals de l'interior, sobretot el de la Garrotxa, sense oblidar el del Ripollès i el Pla de l'Estany, i la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona