PERE PADROSA
VICEPRESIDENT DE PORTS DE CATALUNYA
La meitat dels amarradors de Catalunya són a la Costa Brava “Ja no hem de fer reserves per construir ports nous”
El nou pla de Ports no contemplarà nova infraestructura i centrarà l'esforç en la modernització
La costa gironina té de 15.477 amarradors esportius, que suposa el 47 per cent dels catalans
LES XIFRES
L'objectiu de les renovacions de les concessions és que les dàrsenes esportives es modernitzin
El Pla de Ports de Catalunya, l'instrument d'ordenació del litoral, està acabant la seva vigència (2007-2015) i ja s'està dissenyant i el document que ha de marcar les directrius que han d'ordenar els 780 quilòmetres de costa catalans i els 47 ports que hi ha instal·lats. Catalunya, la comunitat autònoma amb un nombre major d'amarradors esportius de tot l'Estat espanyol (amb un 23 per cent del total ) disposa de 33.000 amarradors esportius i la Costa Brava gairebé la meitat dels amarradors esportius de Catalunya, 15.477, que són un 47 per cent del total.
Des de Ports de Catalunya, s'explica que l'interés fonamental i bàsic del nou Pla de Ports ja no es troba en la creació de noves infraestructures portuàries que s'apunten com a suficients, sinó en la priorització de la gestió de les instal·lacions actuals, optimitzant espais i permetent ampliar -si fes falta, diuen- ports existents.
Sobre les bases que el turisme nàutic es contempla com una de les peces claus en l'economia del país, ara és el moment en què s'estan renovant bona part dels contractes de gestió de les dàrsenes esportives de Catalunya, donat que totes es van concedir en pocs anys de diferència i ara vencen els terminis donats, que, en la gran majoria, es van concedir per un període semblant de temps. En la Costa Brava, tres -Blanes, L'Estartit i Llançà- son els que estan aquesta situació, ja sigui perquè s'acaben de renovar les concessions o perquè estan a punt de fer-se.
En la renovació de les concessions, l'objectiu final és buscar la manera que les dàrsenes esportives es modernitzin, es facin competitives i sostenibles i ajudin a potenciar el turisme naùtic , de tal manera que es fomentin més les activitats esportives, culturals i socials. Dels tres ports de la Costa Brava en què la renovació va més a fons destaca el de Blanes. Ports de la Generalitat ha invertit 28 milions d'euros en l'ampliació del port pesquer. S'ha fet amb la voluntat de reordenar els sectori optimitzar l'espai. La renovació de la concessió administrativa al Club Vela Blanes es va fer a l'any 2012 i es va establir per un període de 25 anys, amb una inversió al voltant dels vuit milions d'eurosper part del concessionari.
El cas del Club Nàutic Estartit és més recent i la renovació de la concessió és del 2014, amb un termini de concessió que s'allarga fins als 30 anys, que són prorrogables. Les obres de la millora que suposarà la inversió de 12 milions d'euros per part del concessionari estan a punt de començar. En el cas del Port de Llançà la concessió acaba al 2016 i aviat es licitarà un contracte de gestió de serveis nautico portuaris, amb una inversió calculada d'uns 2 milions d'euros.
La inversió público-privada, clau
Les directrius del nou Pla de Ports de la Generalitat es fonamenten el el Pla d'inversions de Ports vigent des de l'any passat i que s'allargarà fins al 2017. Ports de la Generalitat s'autofinancia i reverteix els recursos generats en les mateixes infraestructures i equipaments de les instal·lacions. L'objectiu estratègic del Pla d'inversions és l'optimització de les instal·lacions portuàries, la modernització de les infraestructures, la millora dels serveis i la integració dels ports en els seus municipis, una obsessió inserida amb força com a eix bàsic en la renovació de les concessions de la gestió de les dàrsenes esportives. El Pla vigent fins al 2017 contempla una inversió público-privada de 95 milins d'euros. Segons les dades facilitades per Ports de Catalunya, la inversio privada suposa un 69 per cent mentre que la pública és del 31 per cent. Ports de la Generalitat ha invertit en els últims cinc anys 41 milions d'euros en vuit ports de la costa gironina.
