L'alcalde de la Secuita proposa un estudi de mobilitat per connectar les estacions

El batlle de Perafort reitera que cal un nou pàrquing a la terminal del Camp, però Adif no hi vol introduir més millores

«La ubicació de l'estació no es pot canviar, i no està malament on és, però està mal comunicada», coincideixen tots dos alcaldes, que també constaten la «manca de places d'aparcament» com l'altra gran llosa que arrossega. A partir d'aquí, però, els matisos en les receptes són diferents. Roca creu que cal «un estudi de mobilitat» per «evitar que Adif faci malament les coses com fins ara», en què participin tots els organismes implicats: Foment, Generalitat i agents del territori. Un estudi que, d'entrada, «integri l'estació del Camp sense cap impacte ambiental». Recorda que no es pot ampliar el pàrquing al costat de l'estació perquè hi ha un bosc protegit i que, a partir d'aquí, s'estudiaria quina seria la millor ubicació d'un pàrquing alternatiu, «perquè és un tema complex», o com s'hi han de millorar els accessos. A més, però, l'anàlisi hauria d'«assegurar les connexions entre aquesta estació i la de l'aeroport». «No podem estudiar cada estació per separat sinó en la seva globalitat, perquè són infraestructures per molts anys», defensa. Roca, així, proposa que es creï una línia de rodalies fins a l'estació del Camp, aprofitant l'antiga via Reus-Roda, ara en desús, i que tingui una parada al costat de la terminal. O, més enllà, fins i tot que les rodalies de Barcelona arribin a Tarragona i Reus, fet que «descarregaria molt les línies convencionals i donaria molta agilitat».

Més pàrquing i de franc

L'alcalde de Perafort, pel seu cantó, va més al gra, i reitera una proposta que fins ara el govern estatal ha rebutjat sempre. «Caldria un nou pàrquing gratuït o a un preu simbòlic, de 2 o 3 euros al dia per cobrir-ne el manteniment, perquè el que hi ha ara en costa uns 14 a qui l'utilitza puntualment, que és potser el mateix que val el viatge fins a Barcelona, i això no té sentit», raona. I constata: «Adif disposa de pocs terrenys al voltant de l'estació, que a més és zona protegida, i com que fer un pàrquing subterrani sense tocar el bosc seria molt més costós i complicat, l'única solució és a l'altra banda, on Incasol potser té unes 100 hectàrees de terreny». «Allargar la passarel·la sobre les vies i fer-hi un ascensor que comuniqués amb la part de baix seria la solució més fàcil i a un preu més raonable, tenint en compte tot el que s'han arribat a gastar fent i desfent els desperfectes que hi ha hagut en aquest tram», sentencia Pla.

Ni Generalitat ni Adif

Qui hauria de cedir la finca, però, és la Generalitat, i d'entrada no sembla que hi estigui gaire disposada. «La qüestió no és tan simple urbanísticament ni mediambientalment», contesta el director al Camp de Política Territorial, Joaquim Margalef. I prossegueix: «allà ja hi ha un pàrquing de 500 places, que gestiona una empresa en concessió, i que té uns índexs d'ocupació del 40 o 50%, així que no en cal de nou». De fet, Margalef il·lustra que «l'aeroport de Reus tindrà un pàrquing de mil places per a un milió i mig de viatgers anuals, mentre a la Secuita hi cap la meitat de cotxes quan el TAV potser té uns 5.000 viatgers al mes».

L'ens públic estatal Adif fa servir arguments similars que, ara per ara, després d'haver-hi prohibit aparcar als voltants des del gener passat, hi descarta cap més actuació. «L'estació ja té un pàrquing amb places lliures, i només es podria reconsiderar la situació si n'hi faltessin», expliquen fonts de l'ens que, a més, recorden: «costaria uns diners fer-ho, i caldria veure si la Generalitat està disposada a cedir els terrenys». Adif, diu que no ha rebut «cap petició formal» en aquest sentit i que «amb l'abonament mensual ara surt a un euro al dia» (36 al mes).

Els accessos, només en projecte

La millora dels accessos és l'altre gran cavall de batalla. La Generalitat ja té redactat un projecte per allargar el vial des del barri de Sant Ramon fins a Perafort, que garantiria un accés més directe a l'estació des de Tarragona, però la seva execució depèn del desenvolupament urbanístic de la nova àrea residencial estratègica prevista als Pallaresos. «Sent una carretera de primera necessitat el que caldria és fer-la com sigui, i després que els costos s'apliquin a qui toqui», demana l'alcalde de Perafort. El delegat de Política Territorial, però, ja li treu del cap: «la carretera s'anirà conformant per trams, a mesura que la dinàmica urbanística ho permeti, i no serà una via ràpida sinó un vial urbà». Per això creu que «la perspectiva més immediata de millora és l'autovia Tarragona-Valls, que afavorirà la comunicació de l'estació amb altres punts del Camp».

Margalef, a més, explica que la Generalitat està redactant un estudi informatiu per a una altra alternativa, un accés a l'estació des de la rotonda de la carretera de Santes Creus, la TP-2031, propietat de la Diputació, si bé l'obra la podria assumir el govern. L'alcalde de la Secuita també es mostra més partidari d'aquesta opció. «Sento parlar del vial de Sant Ramon des del 1995, i ja veurem quan arriba», recorda. Segons Roca, a més, això «també podria millorar la connexió amb la resta del territori, donant-li sortida més directa fins a l'accés d'autopista a Torredembarra».

Adif diu que ja ha cedit el vial, però ho neguen

Una de les reivindicacions pendents dels ajuntaments des del dia que es va estrenar l'estació del Camp és el traspàs del vial que hi dóna accés des de l'N-240, inclosa l'última rotonda on també es queixen per la deixadesa i manca d'il·luminació. Fonts d'Adif asseguraven aquesta setmana a El Punt que l'ens «ja hi va fer la instal·lació elèctrica, i la rotonda i el vial ja s'han entregat a la Diputació», un extrem que la institució s'ha afanyat a negar. «El vial és del ministeri de Foment i no està cedit, i si al final ho fa, serà a la Generalitat, i no a la Diputació», rebaten fonts de l'ens supracomarcal. Adif també assegura que «s'està parlant amb el Consorci d'Aigües de Tarragona per fer-hi arribar una canonada que abasteixi l'estació», i de fet indiquen que el projecte ja s'està redactant. Malgrat tot, els alcaldes es mostren molestos perquè fa temps que no se'ls convoca a una reunió per tractar les qüestions pendents. «Ens diuen sempre que està tot en marxa, però no han fet cap cas de les reivindicacions que vam plantejar en el seu moment, així que haurem de prendre alguna decisió perquè es compleixi el que va prometre el ministeri», desafia Joan Martí Pla.

L'ús del bus, molt reduït

El servei d'autobusos fins a l'estació del Camp ha estat fins ara un fracàs. Així ho ha admès el mateix govern que al desembre va iniciar una reducció dels quatre serveis que hi connectaven des de diversos punts de la regió, amb horaris coordinats amb els trens, a causa de la seva poquíssima ocupació (una mitjana de deu viatgers diaris). El director general de Transport Terrestre, Manel Villalante, admet: «La demanda ha estat reduïda, però encara ha d'arribar el seu període d'estabilització, així que hi seguim estant a sobre». La filosofia, així, és «garantir-hi bons serveis des de Reus i, sobretot, Tarragona –des d'on es conceben com a busos llançadora– i bones connexions amb la resta de ciutats», amb horaris coordinats que ja s'apliquen als serveis nous que s'han endegat els últims mesos al Camp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona