Els residus, la pilota que creix
El Pacte Nacional per a les Infraestructures evidencia la falta d'instal·lacions i de consens per ubicar noves plantes
Falten incineradores i abocadors per tractar el rebuig que genera el tractament de les escombraries als ecoparcs i el problema no són els diners, perquè en definitiva paga qui produeix els residus, sinó el rebuig social que provoca la construcció d'aquestes instal·lacions en territoris densament poblats. La solució: obrir el diàleg amb la gent i el territori «mitjançant compensacions adequades i justes». Aquest és, a grans trets, el resum de l'apartat que el Pacte Nacional per a les Infraestructures dedica a la gestió dels residus.
El pacte, a més, deixa la planificació de les instal·lacions a les mans del pla territorial sectorial d'infraestructures de residus municipals –pendent d'aprovació per part del govern català–, que segons el pacte haurà d'especificar «la ubicació, la capacitat i la tipologia de les noves plantes de tractament de residus». Res d'això, però, queda recollit en l'esborrany del pla territorial, que, d'altra banda, rebota el tipus de les futures instal·lacions a l'àrea de Barcelona a plans menors com és, i no pas per dimensions de la població servida, el pla metropolità de residus. Aquest pla també està pendent d'aprovació per part de l'entitat metropolitana i, si bé esmenta que entre altres instal·lacions es requereix la construcció d'una nova planta incineradora o de valorització energètica, passa de llarg de la seva ubicació.
La presa de decisions no és senzilla ni als mateixos despatxos dels responsables polítics, on la necessitat de construir una nova incineradora, anunciada per l'entitat metropolitana, reobre un debat ja iniciat a l'àrea de Barcelona des de fa deu anys i que aleshores la proximitat de les eleccions va aturar i es van centrar els esforços en la construcció dels ecoparcs. Ara es reobre el debat però la falta de consens continua al mateix lloc, als despatxos, on un sector d'ICV-EUiA ja ha mostrat reticències a la construcció d'incineradores i ERC no té una posició ferma. Dues posicions que contrasten amb la defensada pel PSC i amb el president de la Generalitat, José Montilla, al capdavant des que fa un mes va apostar oficialment per aquest tipus de tractament.
El compromís del pacte és elaborar precisament els plans d'acció a escala nacional i metropolitana sota els criteris de proximitat de les noves instal·lacions al lloc de generació de la brossa; cooperació entre municipis a l'hora d'establir i gestionar les plantes de tractament; aplicació d'una política tarifària i fiscal que afavoreixi la disminució dels residus i el reciclatge, i finalment, l'aplicació d'una normativa europea que prioritza la prevenció, la reutilització a la incineració i deposició de residus en abocadors.
El Pacte Nacional per a les Infraestructures, aprovat pel govern i pendent de ser modificat per les al·legacions que puguin presentar entitats i partits polítics, també recull algunes de les actuacions previstes en el pla territorial, 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció.
Matèria orgànica
Un conjunt de vuit plantes estan destinades a tractar la matèria orgànica a l'àrea metropolitana, un volum que és determinat per l'augment d'aquesta fracció de la brossa que la llei de residus obliga a implantar a tots els municipis catalans a partir del 2010. D'acord amb la qualitat que presenti la matèria orgànica recollida de forma selectiva, el seu destí final seran les plantes de compostatge, per la qual cosa es preveuen actuacions de millora a les plantes actualment existents de Torrelles de Llobregat, Castelldefels i Sant Cugat del Vallès.
Voluminosos
Les plantes per tractar els residus anomenats voluminosos a causa de les seves grans dimensions, com ara mobles o electrodomèstics, també seran una necessitat en els pròxims sis anys, ja que el pacte estableix les necessitats futures en dues fases: la primera inclou el període entre 2008-2015 i la segona arriba fins al 2020.
Tractaments finalistes
Les infraestructures més polèmiques són precisament les que es destinen al tractament finalista de la brossa, al rebuig que es genera un cop la brossa és tractada als ecoparcs. La normativa europea obliga a prioritzar la incineració d'aquests residus a la seva deposició en abocadors, sempre que el resultat final de la crema sigui la producció d'energia, un procés que ja succeeix a les plantes de Mataró i de Sant Adrià del Besós. Les últimes informacions aparegudes a la premsa assenyalen que aquesta nova planta podria estar instal·lada al terme municipal de Sitges, a la zona de Vallcarca, a tocar de Castelldefels, tot i que l'Ajuntament del Garraf ja es va afanyar a desmentir-ho. Sant Adrià de Besòs, on ja hi ha instal·lada una incineradora, n'ha rebutjat l'ampliació.
Nous abocadors
La construcció d'una nova planta incineradora no descarta la necessitat de trobar nous abocadors, espais per restaurar amb bales de rebuig procedents també dels ecoparcs, com ara l'actuació que es fa actualment a l'argilera Helena, situada a Cerdanyola del Vallès. Aquesta argilera estarà restaurada el 2010, per la qual cosa l'entitat metropolitana ja busca nous espais per dipositar les bales. El Pacte Nacional per a les Infraestructures recull la implantació de fins a vuit nous dipòsits per donar servei als 33 municipis que gestiona l'entitat metropolitana, a més a més de les comarques de l'Alt Penedès. el Garraf, el Vallès Occidental, l'Anoia i el Baix Penedès.
La inversió en les infraestructures de gestió de residus prevista durant la primera fase, fins al 2013, serà, segons es recull en el pacte nacional, de 667,16 milions d'euros, una quantitat que el govern aportarà del que pensa rebre de l'Estat d'acord amb el finançament que fixa la disposició addicional tercera de l'Estatut. La segona fase té una inversió de 957,68 milions d'euros.
