Infraestructures i serveis

El govern es planteja metros semidirectes a les línies 1 i 3, tal com tindrà la línia 9

Ho recull el Pacte per a les Infraestructures, que dibuixa les xarxes de transport, aigua, electricitat i residus fins al 2020

El disseny de la nova línia 9 ja preveu que es puguin posar en servei metros semidirectes. A diferència de totes les línies en servei avui a Barcelona, els túnels per a cada sentit de circulació es construeixen a diferent nivell i no paral·lels, i tenen un diàmetre de 12 metres que permet habilitar dues vies per túnel. En alguns sectors tindrà apartadors de combois i al tram central serà possible fins i tot el canvi de sentit de circulació dels trens. La ramificació en doble ramal de la línia als seus extrems del Llobregat i el Besòs ja preveu una demanda més gran de passatgers a les estacions centrals, de manera que s'han concebut més freqüències de pas en aquesta zona que s'hauran de fer compatibles amb les dels extrems.

Per fer possible els metros semidirectes a les línies 1 i 3 caldrà, doncs, disposar també de doble via per sentit en algun tram, sigui desdoblant túnels sigui construint apartadors, a les mateixes estacions o al llarg del recorregut. Si s'ha plantejat per a les línies 1 i 3 és perquè són les de més extensió a la xarxa actualment en servei. Es tracta de reduir el temps de recorregut almenys en alguns serveis de les línies, tal com es podrà fer a la línia 9, molt més extensa encara quan estigui totalment acabada. Aquest plantejament de futur per a la línia 1 i la línia 3, però, no és un projecte decidit sinó que el PNI deixa clar que cal estudiar-ne la viabilitat i impulsar els projectes en cas que es consideri necessari i possible dur-lo a terme. És una de les propostes que inclou un extens pacte que dibuixa les infraestructures que Catalunya requerirà fins al 2020 en ferrocarrils, vies, ports, aeroports, subministrament elèctric, abastament d'aigua, tractament de residus, telecomunicacions i sòl per a activitats productives. Té una vigència de dotze anys i pretén posar al dia un país que en l'horitzó del 2020 es preveu que tingui entre set i mig i vuit milions d'habitants. La primera fase, de sis o set anys amb un termini de finalització que se situa el 2015, coincideix amb la vigència de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estableix una inversió mínima de l'Estat en infraestructures a Catalunya corresponent a la participació relativa del PIB català amb relació a l'espanyol –una inversió que se situa en els 35.000 milions d'euros–. Per a la segona fase del pacte, el govern considera el conjunt d'infraestructures una «llista oberta» que es podrà revisar segons les necessitats del moment.

Ferrocarril

A més dels metros semidirectes a les línies 1 i 3, el pacte preveu el tercer túnel ferroviari de rodalies com a alternativa a Sants, la projecció i l'inici del nou túnel sota el turó de Montcada, la primera fase de la prolongació de la línia 8 de Ferrocarrils de la Generalitat des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de les Glòries o el nou túnel d'Horta en la segona fase, que el pacte només preveu per a trens. El gran repte per millorar les freqüències de pas i el temps de recorregut dels regionals catalans fent-los compatibles amb els trens de rodalies es resol amb la quadruplicació de vies als accessos nord i sud de Barcelona. En la primera fase del pacte, s'executaria el corredor de Granollers a Mollet i s'estudiaria la prolongació fins a l'estació de la Sagrera.

Quart cinturó i A-7

El pacte recull per primer cop el compromís dels tres partits del govern d'executar el corredor de la B-40 al Vallès entre Terrassa i Granollers, el quart cinturó que l'executiu bateja com a ronda del Vallès. S'executaria en la primera fase, com diversos trams de l'autovia mediterrània A-7 entre Castelló de la Plana i Abrera, on aquesta connecta amb el quart cinturó.

Generalitat al Prat

Sense canvis substancials respecte de l'avantprojecte inicial de pacte pel que fa a aeroports, el nou document també reserva a les institucions catalanes una «posició determinant» en el futur consorci compartit amb l'Estat per gestionar el Prat. En la primera fase –2015– el pacte preveu tenir construïda la terminal satèl·lit de la nova T1 i acabats els estudis sobre l' aeroport Pirineus-Andorra i l'ampliació del port de Tarragona.

Aigua, residus i energia

El document es compromet a restaurar hidrològicament i ambientalment el riu Llobregat dels residus salins per les mines de Cardona i Súria. També preveu tenir construïda la planta dessalinitzadora de la costa tarragonina. Pel que fa als residus, es projecten vuit abocadors, així com la modernització de les plantes incineradores de Mataró, Girona i Tarragona. En energia, destaca la construcció d'entre cinc i vuit centrals de cicle combinat de gas de 400 MW fins al 2015.

Telecomunicacions

El document situa al 2010 l'horitzó perquè tots els nuclis de més de 50 habitants de Catalunya i tots els centres de producció disposin de banda ampla, telefonia mòbil i TDT. També es vol que la xarxa de fibra òptica arribi a tots els municipis.

Regadiu

La diagnosi sobre el sector agrícola determina que avui la producció agrària del país no cobreix ni el 40% del consum català. El 2012 es volen posar en servei 78.000 hectàrees més de regadiu, que arribarien fins a 125.000 de noves el 2020 entre les comarques lleidatanes i ebrenques.

Una inversió global de 100.000 milions

Més enllà del compromís inversor de la disposició addicional tercera, el PNI confia que, a partir del 2015, el govern espanyol continuarà invertint a un ritme semblant i en un volum que situa entre els 55.000 i els 60.000 milions d'euros, un «tracte just». Però, a més, donant per fet que s'haurà reduït de manera dràstica el dèficit fiscal de Catalunya amb el nou acord de finançament, el govern calcula en el pacte que la Generalitat podrà augmentar la seva capacitat inversora fins a situar-la entre els 40.000 i els 45.000 milions en aquest període de dotze anys. El resultat esperat pel govern català és que les infraestructures de Catalunya rebin fins al 2020 una injecció global pròxima als 100.000 milions d'euros. La hipòtesi és que es podrà fer un salt de gegant en totes les infraestructures. El document és ara en període de consultes i negociacions amb els grups parlamentaris, els empresaris, els sindicats i els municipis, i l'objectiu del govern és que el signin sis conselleries i els sis grups parlamentaris, així com l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, les quatre diputacions, l'Àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, el Consell de Cambres de Catalunya, Foment del Treball, Pimec, Cecot, Unió de Pagesos, CCOO, UGT i USOC, i que s'hi adhereixin les cambres de comerç del país, els col·legis professionals, les universitats i les entitats socials. Els signants del pacte constituiran una mesa nacional per a les infraestructures de caràcter permanent. La mesa podrà acordar la constitució de meses territorials i, en col·laboració amb les universitats o amb altres entitats del coneixement, crearà l'observatori de les infraestructures, de caràcter tècnic. Anualment, la mesa formularà i farà públic un informe d'avaluació i seguiment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona