Els ajuntaments afectats per la MAT insisteixen a Madrid perquè l'Estat soterri la línia fins a Bescanó
Diuen que canviar la interconnexió en corrent continu per l'altern no faria variar el cost
Una delegació formada per membres de l'AMMAT (Associació de municipis contra la MAT) i el CILMA es van reunir primer amb representats del Ministeri de Medi Ambient, i després amb el Ministeri d'Indústria. En la reunió hi havia el director general de Política Energètica i Mines, Antonio Hernández, i el subdirector general d'Energia Elèctrica, Eduardo Ramos, que van escoltar els arguments dels representants gironins. De fet, ara la tramitació del projecte s'està fent a Madrid, perquè l'Estat n'ha de fer la declaració d'impacte ambiental perquè Red Eléctrica pugui fer llavors el projecte executiu i iniciar les obres.
Segons Quer, l'Estat rebutja allargar el soterrament fins a Bescanó no per motius tècnics, sinó per motius econòmics i també per no crear un precedent. «Els vam dir que el precedent ja l'han creat amb la interconnexió, i també els vam demostrar que no és vàlid dir que és massa car continuar amb la línia enterrada fins a Bescanó», ja que segons l'estudi de viabilitat encarregat per el CILMA, amb el pressupost previst per a la interconnexió es podria soterrar tot el traçat. Els tècnics van defensar que si es canviés el projecte que preveu fer la línia amb corrent continu per un altre fet amb corrent altern, l'estalvi permetria allargar el soterrament. El motiu és que les subestacions, que s'emporten bona part del pressupost, serien molt més barates. Del resultat d'aquesta última reunió, el president de l'AMMAT, Xavier Quer, ha assegurat: «No perdem l'esperança, però la llàstima és que no tenim el suport polític necessari a Catalunya, perquè tècnicament és una possibilitat real.»
Estat dels projectes
Ara mateix, el tram més avançat del projecte de la línia de Molt Alta Tensió és el que va entre Sentmenat i Bescanó, on s'està ultimant la instal·lació de les torres elèctriques i del cablejat de la infraestructura, així com de la subestació de final de tram a Vilanna, i podrien entrar en servei després de l'estiu. La resta de trams, en canvi, estan tot just en fase de tramitació. El ramal que sortirà cap a Riudarenes està pendent de la declaració d'impacte ambiental, igual que el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema, amb la subestació de Sant Julià de Ramis. La Generalitat va lliurar a l'Estat una proposta definitiva de traçat, en què l'aparta de nuclis com Sant Gregori i Canet d'Adri. Pel que fa a la interconnexió, passarà en bona part al costat del corredor d'infraestructures, i se n'està elaborant el projecte.
