A Olot arriba l’hora de les bicicletes

L’Ajuntament d’ Olot s’ha proposat disposar, d’aquí a un any, d’un pla de foment de l’ús de la bicicleta, un document que es pretén que sigui al màxim de consensuat possible i que té com a objectiu adaptar la ciutat a aquest vehicle i, així, facilitar que es faci servir més. Per això s’ha obert un període de temps perquè tothom qui vulgui participar en la seva elaboració (a títol individual o com a col·lectiu) s’apunti a la iniciativa. “Estem assentant les bases de la nova normalitat”, diu el regidor d’Urbanisme, Jordi Güell, a qui se sol veure sovint pedalant en els seus desplaçaments urbans. El posterior procés participatiu previst, titulat Olot pedala, anirà a càrrec d’una empresa especialitzada i, repartides en cinc fases, consistirà en enquestes, visites, entrevistes, reunions i altres activitats. Creació de nous carrils bici, millora dels actuals, rutes escolars o aparcaments... són els resultats que s’espera d’aquest pla. L’execució de les decisions que es prenguin, però, no té un calendari definit, sinó que dependrà de la disponibilitat i les oportunitats que vagin sortint.

Ara mateix, Olot té uns 10 quilòmetres de carrils bici, alguns ben segregats amb elements separadors i d’altres que comparteixen l’asfalt amb els vehicles a motor. Segons les dades de l’Ajuntament, dels 33.000 desplaçaments de mitjana que els olotins fan cada dia, uns 2.000 són amb bici. La xifra –hi afegeixen– ha augmentat en els darrers dos anys i, sobretot, des de l’aparició de la pandèmia.

Moviment ciutadà

L’inici de l’Olot pedala coincideix amb la irrupció d’una plataforma ciutadana (Olot es Mou), que ja ha recollit mig miler de signatures de suport a un manifest en què es reclamen a l’Ajuntament accions per condicionar la ciutat als vianants i les bicicletes. Els suports es recullen a www.olotesmou.cat . Una de les reclamacions és, precisament, que s’acceleri la redacció i aplicació de l’Olot pedala. Les altres peticions són crear una vertadera xarxa ciclable; posar més punts d’aparcament; eixamplar voreres i racionalitzar el trànsit del centre perquè els vianants hi puguin caminar amb més seguretat i “generar més espais perquè els nens, les persones grans i les persones amb mobilitat reduïda puguin fer ús de l’espai públic i desplaçar-se de manera autònoma i en condicions de seguretat”.