Infraestructures i serveis

opinió

Salvem la llera del Ter, ara!

El traçat projectat trinxarà transversalment de nou la llera del Ter amb un gran impacte

Red Eléctrica de España pretén construir una línia d’alta tensió de 220 kV i connectar així les subestacions de Juià i La Farga 3 a Sant Julià de Ramis. El traçat projectat trinxarà transversalment de nou la llera del riu Ter amb el conseqüent impacte ambiental i paisatgístic. Es tornarà a posar en risc hàbitats d’interès natural, espais protegits i zones agrícoles de la comarca natural del Baix Ter. La idea de la multinacional, però, no es nova. El tendal transcorrerà al costat de dues línies elèctriques ja construïdes de 220 kV i 132 kV. En conjunt, doncs, dins d’una franja que no arriba als 6 km de llarg per 2 km d’ample s’hauran instal·lat més de cinquanta torres d’alta tensió. Un autèntic despropòsit en la planificació de la xarxa de transport d’energia elèctrica d’aquest país. L’escadussera justificació que es recull en el projecte d’execució de l’obra assegura que l’augment de la xarxa de 220 kV de la zona afavorirà l’eficàcia en el transport i en el suport al subministrament de la demanda. Tot i que enlloc es demostra que l’actual xarxa no tingui la capacitat per garantir aquest suposat increment de consum.

Aquest projecte, com era de preveure amb una senzilla radiografia de la política energètica d’aquest país, ha obviat qualsevol alternativa que apostés per una solució més ecològica, sostenible i respectuosa amb l’entorn. No s’ha tingut en compte ni la possibilitat de compactació de línies, ni la repotenciació de les ja existents, ni el soterrament de la infraestructura com a mal menor. Una vegada més es constata que els grans oligopolis energètics tenen com a principal objectiu promoure un increment de la demanda, en contra d’un interès cada vegada més palpable de la ciutadania a favor d’un accés racional i responsable basat en les energies renovables i l’autoconsum.

La promotora, pobre, de ben segur que té el convenciment que ha acomplert tots els tràmits administratius exigits per a l’obtenció del permís de construcció. En aquest cas, però, tot s’ha de dir, l’opacitat i la indefensió que regna en l’àmbit del consum energètic és atribuïble aquí a l’actual ordenament jurídic espanyol. Enviar els expedients a les administracions afectades, publicar-ho als butlletins oficials i donar 30 dies per presentar al·legacions en realitat no és res més que legalitzar la desinformació. Per combatre aquest problema, atesa la repercussió sobre la població que poden tenir els projectes constructius amb components mediambientals i en compliment de la declaració de Rio de 1992, l’ONU va aprovar el conveni internacional d’Aarus, signat per Espanya i incorporat al dret intern per la llei 27/2006 de 18 de juliol. Aquest, però, és un tractat especial, atès que no només pot ser al·legat per un estat sinó també per un particular. El conveni garanteix el dret a la informació i a la participació real, directa i efectiva de la ciutadania en aquest tipus de projectes. Potser aquí tenim la resposta de per què els processos participatius oberts darrerament en els ajuntaments no han obtingut la representativitat desitjada ni la implicació de la població. En el cas de la línia de 220 kV, tot i ser, ara sí, transcendent, no hi ha hagut ni traspàs d’informació ni procés participatiu real de cap mena.

Hi ha, però, un element clau que fa que tot aquest bunyol passi del nivell habitual de la marca Espanya en infraestructures a un estadi superior que ens agermana en absurditat amb els 26 veïns d’Otero de Sanabria i la seva flamant estació d’AVE. Si ens fixem en el traçat actual de les dues línies ja operatives que surten de Juià, després d’esquinçar la llera del Ter arriben a tocar amb la MAT però no es connecten a cap subestació. L’una gira en direcció oest i transcorre en paral·lel a la MAT fins a Bescanó i l’altra fa la mateixa maniobra però en direcció nord-est fins a Santa Llogaia. Per entendre’ns, les dues línies ja operatives constituïen la infraestructura d’alta tensió de la zona que la MAT posteriorment va substituir. Tant és així que, per superar l’informe d’impacte ambiental, el Ministeri de Medi Ambient, amb tota la lògica del món, va dictar el 2011 una resolució que obligava la multinacional a compactar i desmantellar les dues línies fins a Juià com a condició per autoritzar-ne la construcció. La sentència del 2015 del Suprem que resol en cassació la pretensió de No a la MAT d’impugnar la declaració d’interès públic també confirmava el desmantellament d’aquestes línies, les quals en el dia d’avui evidentment encara estan operatives. La companyia no té cap intenció de enretirar-les. Així mateix, amb relació a la nova línia de 220 kV només s’està en disposició de discutir-ne el traçat. Parlem-ne. El projecte actual preveu algunes torres de fins a 60 metres (les de la MAT en fan 50) per superar l’encreuament amb les ja existents. En definitiva, es construirà una torre monstruosa a tocar de la carreta de Palamós a l’entrada de Bordils per superar en altura unes línies elèctriques que legalment ja no haurien d’existir. Tampoc cola la promesa de compactació del recorregut paral·lel a la MAT a condició de construir la nova línia elèctrica, ja que aquesta prové de la planificació de la xarxa del 2015, quatre anys després de l’ordre ministerial. Com anava allò? “Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat...” Potser també incompetència o impunitat. Hom pot pensar que la mania de creuar el riu Ter amb infraestructures intranscendents com és el cas del pont del Trueta (o com es digui) ara ja comença a tenir indicis de qualificar-se de tendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia