Faran un camí de fusta per pujar al Pedraforca
La tartera està en mal estat i amb la passera es pretén evitar que els excursionistes tinguin més accidents
La direcció del Parc Natural Cadí-Moixeró construirà un camí de fusta a la tartera del Pedraforca per evitar-hi accidents. L'afluència d'excursionistes a l'emblemàtica muntanya berguedana ha deixat la tartera en mal estat i la direcció del parc ha decidit posar-hi remei. 23.000 persones pugen cada any al Pedraforca i tres de cada quatre ho fan per la tartera. Fruit d'això, la zona s'ha anat erosionant i s'hi ha d'actuar per garantir la seguretat dels excursionistes que hi passen. Segons el director del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit, “aquesta erosió ha fet que el que quedi sigui una crosta de terra molt endurida que, amb el fort pendent, si no es baixa a poc a poc provoca moltes caigudes que obliguen a intervenir el grup de salvament de muntanya dels Bombers”.
Per evitar-ho, s'hi habilitarà un camí fet amb travessers de fusta tractada que es clavaran a terra per consolidar el ferm. La construcció començarà tan bon punt es fongui la neu que encara queda a la muntanya.
L'objectiu és que el camí ja sigui practicable aquest estiu, que és quan el Pedraforca rep la majoria d'excursionistes. Amb un pressupost de 46.000 euros, subvencionats per l'Obra Social de La Caixa, és l'actuació més gran que s'haurà fet fins ara a la zona. “Esperem que la gent segueixi el camí i es redueixi el risc d'accidentalitat”, diu Garcia Petit.
Les característiques de la tartera
La tartera del Pedraforca ocupa 20 hectàrees. El sender principal té una longitud d' 1,5 quilòmetres i un desnivell de 600 metres. Es tracta d'un mosaic format, a més de les tarteres, per prats pedregosos d'ussona i pinedes esclarissades de pi negre. En la part mitjana i alta de la tartera, el camí està molt malmès i, en alguns trams, ha desaparegut. Això dificulta la mobilitat dels usuaris i, a vegades, provoca accidents, la majoria trencaments i esquinços.
Un estudi del 2009 elaborat per l'ambientòloga Queralt Tor posava de manifest que prop d'un 70% de la tartera no està gens afectada pel trànsit de visitants. La resta té una afectació moderada i, una petita part, una afectació alta. Alhora, l'estudi parlava de la necessitat de “canalitzar al màxim la circulació de persones en un únic camí per concentrar la degradació”.
