La depuradora de Terrassa passarà de poder tractar 60.000 m³ al dia a 90.000 m³

El conseller Francesc Baltasar visita unes obres d'ampliació que és previst que s'acabin l'estiu del 2010

L'ampliació de l'actual capacitat de tractament biològic de la depuradora de Terrassa-les Fonts no només serà quantitativa. La inversió tecnològica que s'inclou en el pressupost de més de 28 milions d'euros, finançats per la Generalitat amb una aportació del Ministeri de Medi Ambient, també porta implícita una millora de la capacitat de reducció dels nutrients, essencialment els compostos de nitrogen i fòsfor. «Dels 90.000 m³ d'aigua que podrà tractar la depuradora cada dia, 15.000 seran d'una qualitat extraordinària, gairebé per a tots els usos», va destacar el conseller Francesc Baltasar, que va visitar la instal·lació juntament amb l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i dos tinents d'alcaldia dels altres dos municipis que sortiran beneficiats per la transformació: Anna Maria Martínez (Rubí) i Antoni Rebolleda (Sant Quirze del Vallès).

«Aquesta depuradora, una de les més grans de Catalunya sense tenir en compte les de l'àrea metropolitana, estarà preparada per donar servei a unes 400.000 persones», va afegir Baltasar, que va fer incís en el fet que l'ampliació «és per molts anys». L'objectiu del tractament de l'aigua és, en bona part, poder-la reintroduir al medi, en aquest cas a una riera de Rubí que és afluent del Llobregat. Tot i això, també està previst el seu reaprofitament per a recs agrícoles i indústries.

Pere Navarro, de la seva banda, va fer incís en «el compromís mutu de la Generalitat i de l'Ajuntament amb el medi ambient», i va destacar que les obres, iniciades fa poc, «responen al nou creixement de la ciutat». A l'estiu de l'any que ve està prevista la seva finalització.

Intervenció i funcionament paral·lel

L'ampliació de la capacitat de la depuradora presentava una important dificultat tècnica, ja que s'havia de fer sobre la mateixa superfície de terreny –no n'hi havia més de disponible– sense que el funcionament de l'equipament es veiés alterat. Aquest fet va obligar a projectar una intervenció que aprofités una gran part de l'obra civil existent i, a la vegada, garantís l'augment de la capacitat de tractament i cabal. La solució, per tant, ha estat la construcció d'un nou reactor biològic de membranes (MBR) que possibilités l'aturada seqüencial de la resta de reactors existents i facilités l'ampliació sense haver d'interrompre el servei –els reactors antics no es modificaran fins que aquest no estigui en marxa–. Es dóna la circumstància, a més, que l'MBR, al marge d'ampliar la capacitat total, aportarà una millor qualitat de l'aigua tractada, gràcies als innovadors elements tecnològics que el componen. Així, també es podrà aconseguir retenir segons quins tipus de bacteri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona